Can Vies from de balcony

canvies-p

El Ton i la Fina viuen a pocs metres del Centre Social Autogestionat Can Vies, i no són dels que van sortir al balcó a picar i repicar cassoles per donar-los suport. Segons ells, el centre no fa res per la gent del barri. “Quan fan festes, fan soroll i quan obren el bar et cobren com a qualsevol altre, tot i que després no paguen ni aigua, ni llum, ni res de res.”

Tot i el teixit súper associatiu del barri de Sants, encara hi ha veïns que no entenen què s’hi fa a Can Vies: “només hi fan coses del seu sistema”, deia el Ton. “Si en comptes de fer tot de concerts del seu estil, hi fessin alguna orquestra jo hi aniria”, es queixava. I ell mateix aplaudia les propostes d’altres centres com Can Batlló, que “té biblioteca i ara hi volen fer un auditori.” ¡Para gustos colores, señores!

La realitat és aquesta: Can Vies és molt molón, s’hi fan coses súper alternatives i és el punt de gestació d’un munt d’històries perquè tots plegats visquem en un món chupiguay de cooperativisme i d’espais-gestionats-a-nivell-veïnal, tot lo qual a mi em sembla perfectíssim. Però, i sempre hi ha un però…, no tothom ho entèn. I la convivència posa a prova la paciència.

És veritat que els santsencs van sortir al carrer a donar suport als okupes, cosa que diu molt al seu favor però… un Centre Social Autogestionat, per molt autogestionat que sigui, al final necessita que l’organisme legal que opera -que no que coopera- al seu mateix nivell –diguem-li ajuntament- el deixi respirar una mica.

Així doncs, arribats en aquest punt de l’assumpte, tots els ulls, nassos i oïdes es dirigeixen cap al molt honorable Consistori de Barcelona: ‘faci alguna cosa’. I el ‘molt honorable’ es fa esperar com sempre però finalment apareix amb un gran missatge: just després de les eleccions europees Can Vies era, primer desallotjat i després, enderrocat. Les crítiques van començar a ploure de totes bandes al susodicho i els tertulians parlaven del gran-error-estratègic que desencadenava a Sants la revolta: ‘si Can Vies va a terra, el barri en peu de guerra’.

I què aporta tot això que no sapiguem ja? Doncs res. La situació està igual. Això hauria de ser un article sobre l’evolució del tema però la cosa ha quedat en standby, com els dvd’s. Can Vies continua en reconstrucció i en el límite del bien. I l’ajuntament no dóna cap pas al frente. Però si m’ho permeteu – i sinó també…- faré la meva petita aportació al tema. Ahí va: tant si un està a favor de Can Vies com si està en contra – la qual cosa es podria discutir- el cas és que la versió oficial ha tornat a desafiar a la seva versió més punk. El sector més caspós de la societat ha tornat a magrejar al més fresc i juvenil convertint-lo en quelcom embrutat. I provocant que la Fina es fiqui “negra quan passa pel seu davant”, perquè no entèn què coi s’hi fa a Can Vies. Així que reflexionem-hi, si us plau. Reflexionem-hi!

Written By
More from Laura Valls

Pelotazo en La Maquinista

Pelotazo: enriquecimiento fácil y rápido conseguido con operaciones puramente especulativas. Res de...
Read More

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *