Edición #037 – febrero’15

Confess! How often have you dreamt of physical violence when faced with the same garbage truck outside your window night after stifling summer night? How many countless times have you wanted to yank choni douchebags off their scooters to stuff their hacked exhaust pipes deep into their bodily canals? Have you ever wanted to kill a man pushing a handcart and holding a wrench for just trying to make a living?

Motos, obras, butaneros, BCNeta, vecinos, terrazas, turistas —el pulso de Barna es atronador—. Literalmente. Más de la mitad de sus habitantes estamos expuestos a decibelios que la OMS clasifica como dañinos para los tímpanos y las psiques (sí, el ruido te puede volver loco.) Somos, después de Madrid, la ciudad más ruidosa de Europa.

I això ens importa? I ens n’adonem, més enllà d’aquells matins de ressaca en què jurariem que baataanee és a dins del nostre pis? O durant les setmanes abans i després de Sant Joan? El soroll als carrers no és senyal de que som socials i estem molt animats? Curiós, doncs, que la majoria de les queixes siguin en contra dels nostres insuportables i sorollosos veïns. Ai, Barcelona, la ciutat més feliç de tota Europa (tenim el souvenir que ho comprova.)