hiroshima

Hiroshima o posar el focus en el teatre de creació

Cal que ressenyem la novetat fonamental de la primavera escènica barcelonina: finalment algú es decideix a agafar el bou per les banyes d’allò realment alternatiu. Parlem de l’esclat Hiroshima, la nova sala teatral del carrer Vila i Vilà 67 (Poble Sec) que promet ser el símbol de la reconstrucció d’un llenguatge arriscat i d’un compromís formal fins ara foragitat d’una ciutat que es creu moderna.

Perquè —no ens enganyem— Barcelona pràcticament no té sales amb una programació regular “alternativa”, pensada i buscada. Gaudim de molts espais consagrats a les arts escèniques, d’acord, però que en essència programen muntatges formalment tan clàssics com els de les sales comercials on, de tant en tant, fan el salt. I ja està bé que això sigui així, però on fiquem la gent que investiga, que innova, que posa la cara?

Fins ara, visible entre d’altres contribucions aïllades i festivals puntuals, l’Antic Teatre parava les bufetades del continuat suport al treball de les companyies més arriscades, més incòmodes, més sorprenents. Des dels enyorats Radicals del Teatre Lliure i després de la fallida del Festival NEO ningú havia afegit més mitjans a la tasca. Per això trempa Hiroshima, perquè des de l’àmbit privat posen el focus en la baula més feble de la creació, que és la més necessària i que, a més, acostuma a donar insospitats fruits sucosos.

Exemple d’això, la peça Constructivo de l’imprevisible duo format per Ernesto Collado i Piero Steiner, una creació farcida d’humor que ens convida a qüestionar el sentit últim de la necessitat de construir, de la voluntat de permanència de l’ésser humà, cabòries oportunes en aquests temps post-boom del totxo. Fins el 16 de maig a la novíssima Hiroshima.

More from Manuel Pérez i Muñoz

Prendre partit o tancar {teatre}

To be, or not to be – that is the question. Sí,...
Read More

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *