Mecagontot {palabrota}

A mi m’agrada així, tot seguit. Perquè dir “em cago en tot” no té la força de remugar (o de fins i tot cridar) “Mecagontot!” Et pots mecagontotar en molts moments de la teva vida.

 

Quan torna a tocar verdura bullida a l’hora de dinar i resulta que no, que ja no ets un nen petit, però és igual, perquè la teva parella t’obliga a “menjar sa” perquè resulta que fa dies que se’t veu una panxeta que l’any passat, carinyo, no tenies i ja no tenim edat com per anar engolint pizza a tota hora. I endrapa més fruita, que no hi ha manera de fer-te entendre que és imprescindible per a una bona salut. Mentrestant, a dins del teu cervell només hi ronda una paraula…

 

Et pots mecagontotar quan se t’esborra aquella frase brillant que acabaves d’escriure a la teva meravellosa pàgina de Facebook i un error inesperat al Firefox et tanca totes les finestres sense possibilitat de restaurar res de res. Restaurar… et pots mecagontotar quan resulta que ja tens una edat i ja no pots sortir de casa sense la restauració facial de cada matí (base, antiojeras, pregària per a un miracle que mai arriba…). Et pots mecagontotar davant de la impotència creativa de la teva ment: tu que et pensaves que eres capaç de crear alguna cosa mínimament digna cada dia, t’has de conformar amb la realitat més crua: que ets un puto mandrós i prefereixes anar de canyes o quedar-te immòbil al sofà abans de recuperar aquell projecte que tanta il·lusió et feia, però que mai et vas acabar de creure del tot. En aquest cas, fins i tot, podries xisclar un “mecagonjo!” en tota regla.
Et pots mecagontotar pensant en la teva parella després de llegir una de les frases d’aquell noi tan espiritual que segueixes a Facebook i que diu: “Tenim el tipus d’amor que creiem merèixer”. Doncs quina merda d’amor considero que he de tenir… I, si no tens parella, caga’t en el món en general, perquè tu saps que vals la pena i que són els altres els qui tenen el problema.

 

Si, ja… segur.

 

Cagar-se en tot és un esport molt nostrat i ja veus que hi ha mil i una raons sobre les quals et pots cagar ben a gust cada dia. La classe política, a més, ens ho serveix en safata cada matí en forma de butlletí de notícies radiofònic. I, encara que sembli impossible, cada dia, quan surt el sol, les notícies aconsegueixen que la teva ment digui: “Mecagontot més que mai”. I el “més que mai” no para, perquè la realitat supera la ficció, i tampoc s’atura tot aquell reguitzell de frases típiques i tòpiques que ja cansen de tan suades que estan. Però, què hi farem si són més certes que el cagar?

 

Jo, per si de cas, seguiré cagant-me en tot cada dia. No fos cas que ara perdés un dels pocs costums sans que em queden en aquesta quotidianitat tan plana que m’envolta.

More from Anna Priscila Magriñà

E d’Explicador

Això d’entendre el cinema que ens ve de fora sempre ha estat...
Read More

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *