Hostiando a M – cabaret antisistema que fa diana al desmuntar la violència coercitiva dels nostres estats {teatre}

teatro
La conxorxa liberal que va cosir els termes societat i consum ha arribat a colar-nos ximpleries ben grosses. Una de ben lesiva per al nostre intel·lecte és aquell contenidor d’aspecte feixuc i oliós que s’anomena “industries culturals”. Hom imagina enormes edificis de totxo plens de fum creatiu dels que ragen en cadena de muntatge mercaderies sense ànima ni brou, productes instantanis en sèrie que acaben consumits de forma compulsiva. Aquest intent d’estampar en la cultura data de caducitat té un clar reflex teatral. Les arts escèniques, en tant que fenòmens associats a un temps i un espai, pateixen d’aquest mal de transitorietat que acaba en irrellevància. Veiem enormes centres de producció públics que ponen obres caríssimes cada dos mesos i que tot aquest potencial creatiu, passat el minso període d’exhibició, s’enfonsa a les profunditats de l’oblit. No és que tot espectacle s’hagi de salvar del naufragi, però sí que hauríem de fer nostre l’exemple d’altres contrades més civilitzades on moltes produccions tenen pensat, abans fins i tot d’existir, un futur canal de distribució (gires pel territori o l’estranger, salt públic-privat), i tot a major glòria de l’aprofitament dels recursos del contribuent. Una altra via raonable són les reposicions o rescats d’obres, perquè no sempre el més nou és el millor. Per aquest camí, el TNC tindrà l’encert de recuperar dues joies no peribles: La naturalesa i el seu tremolor de Sociedad Doctor Alonso (novembre) i Nadia de la Conquesta del Pol Sud (desembre). La Hiroshima també dóna, de l’11 al 15 de novembre, una més que merescuda segona oportunitat a Hostiando a M, d’Agnès Mateus, cabaret antisistema que fa diana al desmuntar la violència coercitiva dels nostres estats. Missatge punyent, tècnica i diversió assegurats, una fórmula que no caduca, ans al contrari, que caldria mantenir en cartell peti qui peti.
More from Manuel Pérez i Muñoz

Agenda de teatre: La Seca, un conte sense final

Això va ser i era un petitíssim espai escènic del Born, ubicat...
Read More

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *