Ja hem sentit mil cops, per activa i per passiva, com de dolent i perillós és el Covid-19. És cert que ha sigut un dur revés per al món sencer. Una població i una economia fortament ressentides en són testimoni. Tanmateix, hi ha un àmbit que no se n’ha perjudicat tant d’aquest virus; de fet, n’ha arribat a sortir beneficiat: el medi ambient. I en concret, l’aire que respirem.

Des de l’aire de la Xina fins als canals de Venècia, la població ha pogut notar una millora evident als carrers, una puresa que alguns són incapaços de reconèixer perquè no tenen memòries de res semblant en les seves ciutats. Les imatges de les aigües cristal·lines dels canals venecians han aflorat a les xarxes, deixant igualment sorpresos als locals com els estrangers. El mateix ha succeït a les grans urbs xineses, on l’habitual pol·lució de l’aire s’ha vist substituïda per una nitidesa gairebé aliena als temps actuals.



On el coronavirus ha colpejat més fort ha sigut, al mateix temps, on la contaminació també ha disminuït més. Les més beneficiades per aquesta millora han estat les grans ciutats.

I no és causalitat que aquests fenòmens hagin tingut lloc a Itàlia i la Xina. On el coronavirus ha colpejat més fort ha sigut, al mateix temps, on la contaminació també ha disminuït més. Les més beneficiades per aquesta millora han estat les grans ciutats. Acostumades al trànsit constant de milers de vehicles, han vist els seus carrers buits d’automòbils que contaminin gràcies al confinament. I és que, sens dubte, degut a les restriccions de moviments, el planeta ha fet net! Així doncs, era lògic pensar que Barcelona, una de les metròpolis amb més activitat comercial, també notaria l’absència dels seus ciutadans campant amunt i avall. I així ha sigut.

Ja feia dies que organitzacions com ZerØport asseguraven que, arran la cancel·lació de vols i creuers, els barcelonins podrien notar un impacte molt positiu en la seva urbs. Segons les dades proporcionades per les vuit estacions de control de qualitat d’aire de Barcelona, els nivells de NO2 (diòxid de nitrogen), han batut un rècord de mínims que feia dècades que no s’igualava. Gràcies al confinament hem pogut veure a la Ciutat Comtal mesures que oscil·len entre els 8µg/m3 i els 15µg/m3, quan, de mitjana, aquestes xifren volten els 55µg/m3.

Gràcies al confinament hem pogut veure a la Ciutat Comtal una davallada dels nivells de NO2 (diòxid de nitrogen). On s’ha pogut apreciar especialment és a les zones més cèntriques, com l’Eixample o Gràcia, que solen ser les àrees més saturades pel trànsit, ara pràcticament inexistent.

On s’ha pogut apreciar especialment és a les zones més cèntriques, com l’Eixample o Gràcia, que solen ser les àrees més saturades pel trànsit, ara pràcticament inexistent. A més, les estacions han determinat que el compost químic que més ha disminuït ha estat el NO2, que es produeix en els processos de combustió dels vehicles a motor, des del més petit dels cotxes fins als avions i vaixells més grans.

Per molt mal que el coronavirus estigui causant –tant pel cost humà com per l’econòmic-, també ha comportat quelcom positiu. És possible que ara es doni un canvi de paradigma. Potser aquesta pandèmia serveix per fer que la gent canviï d’actitud i opti per una vida més sana i ecològica, tant per ella mateixa com pel planeta. El més probable és que no succeeixi perquè, al cap i a la fi, els humans som animals de costums. Tanmateix, l’últim que es perd és l’esperança.