No hi ha res més essencial per qualsevol ésser viu que respirar, és encara més primordial que menjar. Per això és tan absurda la forma en què s’ignoren els problemes de l’aire que ens envolta. Oi que no menjaríem una poma podrida i plena de cucs? Doncs tampoc hauríem d’estar disposats i disposades a respirar un aire que té els nivells de diòxid de nitrogen o d’ozó disparats. És, simplement, un sense sentit.

Aquesta amenaça ambiental implica la presa de mesures immediates. Fa uns dies us venia a parlar sobre la Zona de Baixes Emissions i tot l’enrenou que suposa tant per Barcelona com per la seva perifèria. Per enfortir aquesta mena de polítiques, la Generalitat de Catalunya ha llençat al públic l’app AireCat, la qual permet saber la qualitat de l’aire a temps real. L’aplicació habilita als ciutadans preocupats a mantenir un coneixement constant de la qualitat de l’aire dels diferents districtes de Barcelona (a més de diversos municipis i ciutats de tota Catalunya). La classificació de la qualitat és d’allò més simple: bona, regular o pobra; i fins i tot es fa la recomanació d’evitar la zona i prendre rutes alternatives (l’alternativa és la bici!) si la qualitat de l’aire és pobra.



L’Eixample – el districte més cèntric- és la que s’endú la pitjor part d’aquest pastís emmetzinat, seguida de Gràcia i Poblenou.

Barcelona és el punt que disposa de més informació de tot el territori català. La Ciutat Comtal manté actualitzacions horàries de les condicions de l’aire gràcies a les vuit estacions encarregades de mesurar la concentració dels gasos i partícules més contaminants en l’aire. El problema és que, tal com estan ubicats aquests punts de control, la zona que cobreixen les estacions és massa gran per a donar dades fiables de tota Barcelona, però és un bon començament per conscienciar a la població de la necessitat de polítiques verdes com la ZBE. La facilitat de compartir les dades que ofereix l’aplicació també és una forma eficaç d’expandir l’efecte informatiu.

Ara bé, no totes les estacions es troben en igualtat de condicions. N’hi ha que no mesuren ni la meitat de gasos que algunes altres, com serien les estacions de Sants, la de Ciutadella o la de Poblenou. I ni tan sols es dóna una explicació de per què passa això. Semblaria que, un cop més, alguns barris i districtes es veuen afavorits en comparació a d’altres, en aquest cas amb més dades sobre l’aire que respiren.

airecat

La possibilitat d’accedir a les dades de diferents districtes sense la necessitat de ser-hi físicament permet comparar quines són les zones de la ciutat que més pateixen per l’excés de fums. Com és obvi, l’Eixample – el districte més cèntric- és la que s’endú la pitjor part d’aquest pastís emmetzinat, seguida de Gràcia i Poblenou. Ara em diran: un moment, no haurien de patir més contaminació els districtes propers a zones com el port, on els vaixells es passen el dia traient fum? La resposta és que sí. Teòricament, sí, perquè aquella hauria de ser la zona on l’aire es trobaria en pitjors condicions. Però, si a l’aplicació no es veu així, és degut al fet que els punts de control més propers al port estan a Ciutadella o a Sants; massa lluny per a veure l’efecte real de l’impacte de la indústria portuària al seu entorn.

A més, a AireCat li falta un darrer ingredient per a ser una recepta de qualitat: estadístiques que plasmin l’evolució de la qualitat de l’aire a llarg termini. L’aplicació perd tota la gràcia si no permet als usuaris i usuàries veure els efectes que tenen les polítiques ambientals sobre l’aire barceloní, ja que la franja temporal més antiga que es pot veure són vint-i-quatre hores (o una setmana en el cas de les partícules PM10).

Així podem resumir aquesta app: una eina de conscienciació contra l’emergència climàtica que informa a la població amb les dades que recullen unes estacions que no sempre tenen prou recursos per fer un anàlisi a fons d’allò que respirem.