Si una cosa li agrada a Josep Sucarrats és menjar amb forquilla, ganivet i tovalló de roba, però encara més parlar i escriure sobre gastronomia. Director de les revistes Cuina, Receptes i Apart de la cooperativa Som, Josep Sucarrats suma des de fa pocs mesos un rol més a la llista: el del director d’Arrels, un mercat de pagès en xarxa.

El projecte veurà la llum aquesta tardor i connectarà directament els agricultors, ramaders, pescadors i artesans de Catalunya amb els consumidors. Productes frescos, de temporada, locals, sense intermediaris i “amb nom i cognoms”, és a dir, sabrem d’on venen i qui hi ha darrere.

També serà visible a través d’un portal web, una revista trimestral i una ràdio online on es difondran continguts que posaran en valor l’estil de vida rural. Si una cosa ha fet palesa aquesta pandèmia és la importància d’alimentar-nos de forma saludable i sostenible en un món globalitzat i recuperar el dret a triar allò que consumim.



Casualitat o necessitat el fet que Arrels es gesti en mig de la pandèmia?

Inicialment aquest projecte es va plantejar com a mitjà de comunicació per difondre contingut sobre la vida i el món rural, però durant el confinament vam detectar que la quota de mercat del comerç de proximitat i de petits projectes on-line de pagesos, però també dels supermercats regionals, com poden ser Bonpreu, Consum o Condis a Catalunya, havia augmentat per sobre de les distribuïdores estatals. Aquesta tendència indica que la idea de proximitat és un valor a l’alça. A la gent li dona certa seguretat saber que el que menja ve d’algun lloc proper. Va ser, llavors, quan vam decidir crear una plataforma on es connectés productors amb consumidors.

Com funcionarà?

Abans d’arrencar necessitem 5.000 fundadors o fundadores que facin una aportació, que un cop engegada se’ls retornarà amb forma de productes. Senzillament serà com un supermercat online en què cada productor tindrà la seva paradeta on exposarà els seus productes.

Hi haurà 3 categories bàsiques: rebost, productes transformats i que tenen llarga conservació, com ara melmelades, mels o espècies; productes frescos, com carn, peix, ou o verdures; i collita, una secció on el productor podrà avisar d’un dia per l’altre de l’estoc que té del producte de temporada, per exemple si és època de préssecs aquella persona avisarà el mateix dia dels quilos que té disponibles.

Quin denominador comú tindran aquests productes?

El filtre vindrà determinat per la proximitat. El concepte de quilòmetre 0 es va crear amb la filosofia Slow Food als anys 80 a Itàlia. Per tenir aquest segell no es pot superar un radi de 100km. Si ets de Figueres no et distribuirà algú de Tortosa.

Depenent del territori on visquis tindràs assignat un dia de mercat. Amb això el que volem evitar és precisament la distribució diària i a demanda, com fa Amazon, perquè és del tot insostenible.

El dia que hi hagi mercat a la teva regió, una furgoneta de Mercat Arrels t’entregarà la comanda que hagis fet a casa, i el transport estarà inclòs en el cost del producte. Des de Som estem dissenyant la forma d’assumir la logística del transport, ja que als agricultors encara hi surt massa car.

Per què és millor un tomàquet del Baix Llobregat que un de la Xina? Què ens garanteix la proximitat?

Primerament, la petjada de C02 és molt més reduïda. I després que el tomàquet del Baix Llobregat te’l pots menjar el mateix dia o el dia següent, el de la Xina t’arribarà a casa al cap d’unes setmanes. Per molt que tinguem sistemes de conservació avançats, les propietats i el sabor es van perdent conforme van passant els dies, i el producte acaba sent menys saludable.

Sovint comprem fruites i verdures al supermercat que han deixat de tenir gust. Mercat Arrels neix com una iniciativa per reconciliar-se amb el món agrícola?

Una mica sí, però no és l’únic motiu. Cada vegada més el món rural està despertant més empatia, sobretot arrel de la pandèmia. I en canvi, oblidem dades tan tremendes com que en els últims cinquanta anys Catalunya ha passat del 7% de la població agrícola a un 1,6%. És un país que està perdent els professionals. El greu problema és que els pagesos no es guanyen bé la vida i abandonen el camp.

Les avantatges de menjar fresc queden clares, no obstant, el gran problema de les etiquetes km0, eco o agricultura de proximitat son els preus, a vegades poc assequibles i, per tant, no tothom se’ls pot permetre. Com fareu per abaratir-los pel consumidor?

La batalla del preu no ens sembla una batalla sana. El productor determinarà el preu que consideri just tenint en compte el cost que ha suposat l’elaboració d’aquell producte. L’especulació amb l’alimentació és un fet preocupant. La Fundació Alicia va publicar un estudi que deia que en cinquanta anys el pressupost familiar dedicat a l’alimentació havia passat del 40% al 15%. En els mateixos 50 anys, en canvi, el lloguer i les factures han apujat, per tant, hi ha alguna disfuncionalitat. L’oli, per exemple, és un dels grans afectats. Els productors que s’hi dediquen reben poquíssim, això ha provocat que casi ningú es guanyi la vida amb l’oli. A preus baixos matem el sector.

Per tant, seran lícits tots els preus, inclús un formatge de 500€?

Si el formatger considera que per determinades raons aquell producte costa aquest preu sí, però alhora també ha de tenir habilitats per vendre-ho a un preu que respongui a les necessitats dels consumidors. Probablement si és un tipus de producte que busca el luxe o l’exclusivitat, potser Mercat Arrels no sigui la millor plataforma, perquè no és la nostra línia. El sector de productes gourmet té unes altres dinàmiques i un altre públic.

Tothom pot ser productor?

La condició que posem és que sigui capaç de fer una elaboració individualitzada, és a dir, que una persona pugui comprar un sol pollastre, contacte de tu a tu. Les grans explotacions ramaderes aquest servei ja no el fan. Una altra condició és que passi els estàndards de qualitat.

Per què els ramaders, pescadors, agricultors o artesans s’han de poder veure beneficiats per aquesta iniciativa?

Principalment evitaran els intermediaris, els grans conflictius de la pagesia. En alguns casos la diferencia entre el que rep el pagès i el que paga el consumidor és abismal amb increments del 80%. Entremig, els intermediaris afegeixen les comissions que volen i els productors acaben situant-se a l’última baula de la cadena.

Intervindreu en les condicions laborals dels pagesos?

Ens adrecem a un tipus de pagesia més petita, més familiar, que és la que està en risc a diferència de l’agroindústria. No entrarem en l’estructura de les empreses agràries, malgrat haguem viscut aquest estiu la polèmica dels temporers a Lleida. Des d’Arrels hem arribat a un acord amb Unió de Pagesos, que fa molts anys que treballa per buscar solucions legals per protegir els drets laborals.

Video promocional de Mercat Arrels

Comentaves abans que els pagesos d’aquí no es guanyen prou bé la vida…

És cert. Hi ha persones que dediquen tot l’any a cultivar el raïm per produir vi i cobren 30 cèntims el quilo, la meitat del valor que els hi haurien de pagar. O d’altres exemples encara més exagerats: el 2018 les clementines, el cítric de l’Ebre semblant a la mandarina, es van arribar a pagar a 8 cèntims el quilo, i a nosaltres ens arriben a la botiga a 1€/kg. És el gran problema del lliure mercat.

Creus que la pandèmia ha canviat la nostra relació amb els aliments?

Crec que a una part de la societat sí, pel fet de tornar a cuinar més a casa, tot i que la desconnexió amb el camp segueix existint. A occident hem creat un sistema que permet que tothom estigui alimentat correctament, tenim els supermercats plens de coses, però no sabem d’on venen i donem per fet que sempre hi seran.

Vivim en una societat en què la ciutat ha estat el centre i el motor de l’estil de vida contemporani. De fet, el 2019 va ser el primer any de la historia de la humanitat en què hi havia més gent vivint en àrees urbanes que en àrees rurals. Va ser l’any que va canviar definitivament la proporció al món. I una pandèmia com aquesta hi té a veure; a la ciutat aquest tipus de virus es transmet més fàcilment. Hi ha una vida més insana. Per sort, està canviant.

Mercat Arrels és el primer pas per l’autosuficiència?

Ara mateix no hi ha suficients agricultors com per abastir a tot Catalunya, però sí que aquest projecte és un pas cap a una cultura de l’alimentació i la comercialització d’aliments diferents a la que s’ha dut a terme en els últims anys. I ha de servir perquè tant els productors d’aliments com els consumidors estiguem més empoderats.

Video promocional de Mercat Arrels