El parèntesi que ha significat la crisi del coronavirus podria implicar una millora per la Ciutat Comtal. I no només perquè l’aire estigui més net o perquè s’hagin format un munt d’organitzacions d’ajut ciutadania que es basen en la recíproca col·laboració i en l’empatia. Ara, quan ja sembla que el pic de la pandèmia ha quedat enrere a Espanya, una nova etapa comença: el desconfinament. Per fer front a aquesta fase, l’Ajuntament de Barcelona ha plantejat una redistribució del pla urbà que atorgarà més espai a les bicicletes i als vianants.

L’essència de la mesura és la reducció de les vies transitables per automòbils, cedint a les bicis i als vianants 21 i 12 kilòmetres de nous carrils, respectivament. Un dels carrers que cedirà més espai a les bicicletes i als vianants és Via Laietana, així com també ho faran la Gran Via, l’Avinguda Diagonal o Consell de Cent.



La reforma urbanística es basa en la reducció de la zona transitable per automòbils, cedint a les bicis i als vianants 21 i 12 kilòmetres de carrils, respectivament.

Amb aquest projecte, el consistori potencia el pla de mobilitat segura, sostenible, saludable i eficient que fa temps que promou. La decisió s’ha pres per garantir un major desplaçament individual i assegurar espai suficient per mantenir les distàncies de seguretat entre els vianants – una precaució necessària en uns moments en què el distanciament social és imprescindible per evitar un repunt de contagis-.

A més, la conversió dels carrils també desincentiva la mobilitat en transport públic i els viatges en vehicles d’ús privat. L’interès a disminuir el flux del transport públic neix del perill que suposen les grans concentracions d’individus que es donen en els vagons de metro i bus. Per l’altra banda, també convé reduir l’ús de vehicles privats pels alts nivells de pol·lució que suposen a la ciutat.

En defensa del nou projecte, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va assegurar que “la contaminació i els carrers plens de cotxes és una normalitat a la qual no es vol tornar”. Semblaria doncs que la modificació circulatòria podria haver arribat per quedar-se, malgrat que la funció inicial de la mesura és la d’evitar un rebrot de coronavirus.

Ara és el moment idoni per fer un canvi d’aquesta índole. Durant els quasi dos mesos de confinament, el trànsit privat i el del transport públic han disminuït un 80% i un 95%, respectivament.

Això no seria gaire sorprenent, donat que el consistori ja havia fet els primers passos cap a una Barcelona per als vianants amb la implementació de la Zona de Baixes Emissions – la qual havia d’entrar en vigor el passat 1 d’abril-. Ara, aprofitaria l’espectacular aturada de circulació deguda al confinament per propulsar les vies no-motor. Així, la ciutat avançaria un altre pas en la seva lluita contra el canvi climàtic.

Si més no, ara és el moment idoni per fer un canvi d’aquesta índole. Durant els quasi dos mesos de confinament, el trànsit privat i el del transport públic han disminuït un 80% i un 95%, respectivament. Implementar ara una mesura que redueix l’espai dels automòbils és una jugada astuta, ja que els conductors no trobaran tant a faltar els carrils que desapareguin del mapa en pro de les bicis i els vianants. O, almenys, no notaran tant el canvi com ho farien si aquesta reforma urbanística s’hagués pres en una situació de normalitat.