Podem estar temptats de pensar que els productes ecològics ho són i que la certificació ens assegura uns mínims més que acceptables. La realitat és més complexa. Creiem que Lidl bio-organic o Carrefour bio o els supermercats eco tipus Veritas són molt ecològics? Què tenen en comú aquests comerços a part de vendre productes certificats eco? Per començar, l’ús d’una quantitat immensa de plàstics i envasos poc reciclables com els brics o papers encerats, la ínfima representació de petits productors locals i la llunyana procedència de la majoria dels seus productes.

No és culpa meva si el mercat alimentari és un Far West que acostuma a jugar a favor de les grans cadenes de distribució, amb unes aparents lleis que en realitat permeten dir pràcticament qualsevol tonteria i tergiversar la realitat per tal de confondre i tocar la fibra al consumidor sensible.



Ara bé, com a consumidors tenim responsabilitats. Si realment volem canviar alguna cosa del nostre impacte en el canvi climàtic, com ens recorda, per exemple, Jonathan Safran Foer o tota l’evidència científica, hem de canviar el nostre model alimentari.

No és culpa meva si el mercat alimentari és un Far West que acostuma a jugar a favor de les grans cadenes de distribució.

“Ecològic” hauria de ser un segell molt més ampli en relació a l’agroecologia. La proximitat, preu just, de temporada, no monocultiu, petita explotació extensiva, territori o economia de recursos són alguns dels paràmetres que no estaria de més tenir en compte.

El sector primari reclama preus justos, ja que en mans dels distribuïdors en massa aquest sector paga preus per sota del cost.

Alguns pagesos no certificats treballen amb estàndards més elevats que els que demana la certificació ecològica però no es certifiquen pel cost econòmic i la burocràcia excessiva. Aquests, i altres pagesos certificats també, busquen vies alternatives per fer arribar els seus productes al consumidor sense passar pels grans intermediaris. Mercats locals, petites botigues de barri o grups de consum ecològic.

A la web de Pam a Pam podeu trobar un directori dels grups de consum de Barcelona. Si realment vols saber d’on ve el que menges, qui i com ho produeix i donar suport a l’economia del camp, trobaràs el teu grup més a prop de casa del que et penses.