El món cruix entre les nostres mans abusives. Augment de temperatura, desgel, pujada del nivell dels oceans. Els científics diuen que l’illa de plàstics del Pacífic és l’exemple de com d’inconscients i egoistes som els humans amb les conseqüències que tenen el nostre ritme de vida, el malbaratament i l’excés. També llancen altres missatges apocalíptics, com ara que ens costa canviar i que ens ho estem carregant tot perquè no pensem en el futur. O que vivim una emergència climàtica i que ens queden només onze anys perquè aquesta situació sigui irreversible: la sisena extinció massiva. Però la bona notícia davant d’aquest caos frenètic és que encara som a temps de revertir-ho –i no migrar a altres planetes– a través del disseny. El dissenyador Victor J. Papanek ja ho va advertir fa un segle: “el disseny és polític i per tant, una disciplina de transformació social”.

Actualment, a Catalunya ja hi ha dissenyadors gràfics que han entès que a les seves mans tenen la possibilitat d’implicar-se de manera proactiva en un canvi de paradigma més respectuós amb el medi ambient. Tant la Núria Vila, la Laia Font, com el Josep Martínez han decidit actuar com a agents del canvi. És el que es coneix amb el nom d’ecodisseny, és a dir, la reducció global d’impactes ambientals en totes les etapes d’un disseny: l’extracció material, producció, comercialització, transport i ús, fins a la fase de fi de vida. És el disseny conscient com a motor per canviar el futur.



“Quan vam començar a aplicar aquesta metodologia no hi havia pràcticament referents i encara ara tenim la mentalitat que el disseny gràfic té poca incidència al medi ambient. Ha costat fer entendre als clients i proveïdors la necessitat d’incorporar criteris ambientals als projectes i com això podia aportar substancials avantatges competitius”, ens explica Josep Martínez, el dissenyador de La Page Original, un estudi de Badalona que reivindica el disseny gràfic com a impulsor de l’economia verda i el creixement sostenible. De fet, un dels seus reptes ha estat construir de forma sostenible cartes de restaurants. Per això, ha imprès els menús sobre paper de pedra, un material reutilitzable i ultraresistent que es pot rentar i eixugar.

Ser sostenibles pot semblar car, però ens està costat molt més car el canvi climàtic

L’objectiu de l’ecodisseny és transmetre el que és una marca utilitzant el mínim, i per tant, implica fer accions invisibles que determinaran l’impacte d’un producte, com ara innovar i cercar noves maneres de fer i de reduir. Segons Núria Vila, dissenyadora gràfica i directora d’art, s’ha de pensar global i actuar local –fer petites accions de manera local per generar canvis que s’escampin–, treballar de manera transversal, ser flexibles per adaptar-se als nous temps i descobrir noves formes comunicatives. En realitat, l’estudi de la Núria s’assembla a un laboratori d’experiments, ja que per exemple, per protegir els productes de “Del Montseny” – marca de cosmètica ecològica– durant el seu enviament, ha utilitzat els residus generats durant els processos de fabricació: les plantes seques. A més, també ha experimentat amb tintes no tòxiques, com ara el tintatge vegetal o la tinta de calamar.

Precisament, un dels seus projectes de packaging sostenible ha estat dissenyar un pack 100% compostable per Slowmov, una cafeteria de Barcelona. Per aconseguir-ho, ha imprès bosses fetes amb les deixalles del cafè, així com la tinta del cafè, i el resultat han sigut unes bosses que es descomponen després de cent vuitanta dies d’estar en contacte amb bacteris. Així mateix, l’artista ha col·laborat amb Edicions Terrícola, creant llibres que tenen una vida que s’allarga més enllà de la lectura, ja que es poden plantar un cop s’han llegit i a més, en surten margarides. Un dels llibres és Abracadabra, de Jordi Pagès, del quan en surten fongs.

ecodisseny

En aquesta mateixa línia, Laia Font, fundadora de Mixgràfic, estudi de disseny i publicitat sostenible, pensa el següent: “Tot canvia rapidíssim. Internet és més sostenible, però també consumeix, emet gasos i genera residus. Enviar un email suposa 19 grams de CO₂ i està calculat que al dia s’envien 293.000 milions d’emails en tot el món. Només falta multiplicar”. La dissenyadora creu que les empreses són les que tenen més impacte al planeta i les que poden fer més per reconduir la situació. “Amb un petit canvi fan molt, però n’hi ha que s’aprofiten de la sostenibilitat com una estratègia comercial, per exemple fent anuncis sobre la importància de cuidar el mar, però sense aplicar mesures reals en el seu tractament dels residus. Les empreses, sobretot les de disseny, hem de ser conscients que la forma de comunicar qui som, el que fem i com ho fem ha de ser coherent amb els valors de sostenibilitat. Només es necessita pressió social perquè les empreses comencin a actuar”. Segons ella, sempre busquem els millors preus sense mirar cap al futur: “ser sostenibles pot semblar car, però ens està costant molt més car el canvi climàtic, perquè les pràctiques sostenibles també inclouen la reducció de materials, i això fa que s’arribi a compensar. Ser 100% sostenibles és impossible: la clau és reduir. M’agradaria deixar de dir ecodisseny i que aquest es transformés en el disseny normal”.