Entrevista | La Infinita

Al Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat ha nascut un nou espai fill dels agents culturals i artistes Carolina Olivares, Jordi Colomer i Eduard Escoffet: La Infinita és un laboratori de creació i producció artística amb residents que busca apropar les arts visuals i en viu en un espai sempre inacabat. Me’l presenten la Carolina i el Jordi.



Sou residència d’artistes?

CAROLINA: Estem dividits en vàries branques: la residència, que funciona com a laboratori de creació i d’investigació; l’apartat d’activitats, programa i continguts de l’associació: una part pedagògica, per fer comunitat, treball amb les escoles i els agents del barri…, i, sobretot, la branca de la fusió d’arts performatives i en viu amb arts visuals.

JORDI: És un espai de treball dels residents [instal·lats o d’assaig] però també per gent de fora que hi pot col·laborar. Els artistes que ara l’inicien faran la seva pròpia programació: studio visits, conferències, seminaris, concerts, instal·lacions…

Veniu de disciplines diferents, units per la creació. Què aporta cadascú?

CAROLINA: De moment tots fem de tot, aportem criteris, no hi ha organigrama ni línia establerta. Cadascú té experiència en certes coses…

JORDI: La Carolina havia portat durant cinc anys el Kultur Büro Barcelona

CAROLINA: … ens regim per aquestes bases, però estem molt focalitzats en la performance, les arts visuals i en viu, no és un espai expositiu. Si se’n deriven exposicions, seran propostes dels residents.

CAROLINA: Ens guiem per un “comitè de savis”, gent propera de l’entorn cultural que proposen i discuteixen idees: un curator, un filòsof-performer, una escriptora, un hacker, una dissenyadora de vestuari…

On us situeu en aquesta unió d’arts visuals i en viu?

JORDI: Sembla que siguin dos mons separats. S’ha de buscar tot el que s’escapa d’això: arts visuals, teatre, performance, música… el contacte entre elles.

CAROLINA: Ve marcat per les nostres trajectòries professionals: el Jordi amb la seva pràctica artística, jo com a productora d’arts visuals i actriu, l’Eduard poeta, traductor i agitador cultural. Aquesta experiència professional ens ha donat la resposta, hem anat veient aquesta negació d’ajuntar [aquestes pràctiques].

Quins projectes teniu ara?

CAROLINA: Marcàvem una línia molt transgeneracional, teníem molt clar d’on sortirien els primers col·laboradors.

JORDI: Els tres residents, com a col·lectiu, havien portat una residència a Londres i tenien la idea d’obrir-ne una aquí. Els convidem a experimentar: són comissaris del propi espai.

CAROLINA: Som una gran família que s’ha anat establint durant anys i que es troba aquí per fer-ne d’altres, com fractal. Consideràvem adient començar la pròpia utopia convidant aquests col·laboradors.

“Són temps de crisis: la idea de la institució paternalista que proveeix ja ha passat, tornem a la filosofia do it yourself.”

El Districte Cultural i el passat industrial facilita l’espai que necessiteu?

CAROLINA: Esperem!

CAROLINA: Haver trobat aquest espai respon a una història de gentrificació, és normal. Tant de bo que no es converteixi en un 22@. Són temps de crisis: la idea de la institució paternalista que proveeix ja ha passat, tornem a la filosofia do it yourself (que em sembla la més normal del món perquè sóc xilena nascuda en dictadura).

JORDI: Hi ha espais de col·lectius d’artistes que fa 20 anys que existeixen. Sembla que l’Hospitalet és l’extraradi de Barcelona i ara s’adonen que estan a prop. Jo havia tingut estudis al Poblenou des de principis dels noranta i em recorda a aquell moment preolímipic. Pot servir de molt haver passat per aquesta experiència: l’organització dels artistes i els espais culturals és diferent. Cal veure fins a quin punt aquesta activitat cultural fa arrels al barri, que hi hagi relacions reals. Per a nosaltres això és essencial.

CAROLINA: No volem ser estrangers aquí. L’Hospitalet és una ciutat amb molta immigració, perfil de classe treballadora, però al mateix temps hi ha molts desitjos i associacions.

JORDI: També tenim la doble voluntat de ser internacionals: portar gent de tot el món aquí i que facin obres en relació a aquesta ciutat.

CAROLINA: I que els d’aquí puguin anar fora i crear ponts.

L’infinit és el vostre límit?

JORDI: Infinit també vol dir que no està acabat, no finit, d’obertura, no és un lloc amb habitacions tancades sinó que es va fent sobre la marxa. També és important què és la Infinita de l’Hospitalet, té aquest costat còsmic però concretament aquí.

CAROLINA: L’Hospitalet és un nou centre.

Els centres són un tema pendent de l’àrea metropolitana: només existeix Barcelona i la resta no pot crear res?

JORDI: L’àrea metropolitana té una escala ridícula, tot i que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa. A Londres normalment trigues 2 hores a moure’t!

CAROLINA: A París la gent va a conferències creuant tota la ciutat. Això ha de canviar! Portem anys i tenim un circuit gran però el dia de la festa d’escalfament va sorprendre’ns tenir 400 persones que van venir expressament!

JORDI: És un espai en transformació i s’ha de veure cap a on va, volem col·laborar que vagi cap a la llibertat i l’obertura. Això ho permet el context, impossible fer-ho a l’Eixample! T’ha d’acompanyar l’esperit de la ciutat i aquí és aquest: és una ciutat que està canviant i creixent de moltes formes.

More from Guim Bonaventura i Bou

Entrevista | La Infinita

Al Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat ha nascut un nou espai...
Read More

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.