Entrevista | Llibreria Calders

En pocs anys, i de fet ja d’abans de néixer, la llibreria Calders s’ha situat dins el món literari barceloní. Si hi passeu, pràcticament cada dia hi trobareu els socis-llibreters Isabel Sucunza i Abel Cutillas encantats de recomanar-vos llibres, explicar la seva història o parlar-vos de l’escena cultural catalana.

Obrir l’any 2014 era nedar contracorrent?
Isabel: No, ja havia obert Nollegiu, La Inexplicable estava en projecte, Casa Usher…
Abel: Hi havia una dinàmica de reobertura de llibreries que es solapava amb la dinàmica de tancament d’altres, un moment de canvi.
Isabel: Tancaven les darreres que havien de tancar i havien començat a obrir les noves…

Què representa ser una llibreria a la Barcelona d’avui?
Isabel: Una aposta pels lectors, reafirmar la idea que sí que n’hi ha en contra del discurs general. També és una aposta per un altre model de negoci que no encaixa ni amb grans superfícies ni amb llibreries que jugaven a l’expansió perquè es podia fer…

Quina és la responsabilitat del llibreter?
Abel: És una responsabilitat cultural molt alta. Contribuir de la manera més honesta a no transmetre falses idees, estimular els valors culturals i positius dels llibres. Intentar que no colin gols al públic (el públic ja en sap prou però contribuir-hi). Som una peça més d’intentar mantenir l’ecosistema cultural el més sa possible.
Isabel: Som l’última baula entre la producció i el consum del llibre. És una responsabilitat envers la literatura respectant els respectables. I després és una responsabilitat envers al lector: vendre una cosa mal feta em fa vergonya.
Abel: Som un sedàs honest: contribuïm a que tingui més visibilitat el que creiem [que ho mereix], no des de l’opinió personal, sinó perquè està ben treballat. Intentem que no passin pel sedàs coses que no valen la pena, sense interès i que seran perjudicials per a tothom.

Paral·lelament s’ha redefinit el panorama editorial català
Abel: Una de les intencions d’obrir era perquè aquesta gent tingués un lloc privilegiat per exposar la feina que portaven deu anys fent. Estem en un moment cultural de creixement. En gran part els pioners van ser els editors, fent coses amb personalitat, ressuscitant la llengua, buscant bones traduccions. Això porta a moltes transformacions al món literari: vam intentar col·locar-nos a la peça que ens tocava. Per això també ens funciona, perquè molta gent fa el mateix en la mateixa direcció.
Isabel: És que si comences a treure llibres de les editorials que fa 10 anys no existien… [Assenyala la majoria de llibres d’una taula.]

Allotgeu moltes activitats, quina és la relació amb els autors?
Isabel: Molt directa i molt bona perquè són lectors també: vénen a presentar llibres però també a presentacions d’altres i a comprar-ne. A les llibreries ja hi havia activitats però era una cosa més acadèmica, sense massa interacció entre escriptors.
Abel: Al món del llibre hi havia molta parafernàlia, també molts diners. Amb la crisi econòmica i del sector els calers han desaparegut, la tonteria dels canapès se n’ha anat riu avall. Hi havia moltes esferes intermèdies o convencions que no eren necessàries. Aquí hem intentat saltar-nos-les perquè no ens interessen.
Isabel: És una cosa d’altres temps. També a les xarxes socials interactues molt més amb els escriptors i el lloc natural per trobar-se ha acabat sent la llibreria.
Abel: Abans l’escriptor tenia una presència basada en els llibres i la premsa, un món infranquejable centrat en aquesta distància i per Sant Jordi podies interactuar i tocar-los com si anessis a veure el Copito de Nieve. L’escriptor s’ha dessacralitzat molt i hi ha una relació més sana, fluida i directa.
Isabel: També estaria molt bé (sembla que ho pintem com bo) que no haguessin desaparegut tant els calers… hi ha gent del sector que no viu d’escriure.

En cap moment no ens vam plantejar fer una llibreria model Barcelona, perquè no coneixíem res més.

Què reclama el lema “llibreria especialitzada en llibres”?
Abel: Ens preguntaven en què ens especialitzaríem en un moment que obrien llibreries molt petites i especialitzades. Com si el model de llibreria d’humanitats clàssica s’hagués acabat. Malgrat la imatge que tenim, som una llibreria clàssica.
Isabel: Als dissenyadors gràfics els hi va fer gràcia i ho van posar com a lema. També és una resposta a [la dinàmica] d’espais que venen llibretes, tassons, postals…

Teníeu intenció de situar Barcelona en una posició concreta al mapa literari?
Isabel: Això seria molt pretensiós!
Abel: Barcelona és primeríssima divisió de llibreries; no pel número, volum, ni per boniques sinó pel fons, els idiomes, la potència d’històriques com la Central, les seccions i llibres, quins autors reivindiquen… Dins les ciutats europees, Barcelona, per la història del país, té unes llibreries amb continguts que no trobes a altres llocs. Quan vam obrir teníem molt clar dins de quina tradició ens posàvem. Per això podem fer una llibreria així amb aquestes seccions.
Isabel: També ens hem criat com a lectors d’aquí. En cap moment no ens vam plantejar fer una llibreria model Barcelona, perquè no coneixíem res més.
Abel: També perquè el públic és així: la ciutat té una massa sempre insuficient de lectors de molt nivell, i amb pocs calers. Però hi ha tradició d’edició, autors, biblioteques, institucions, cultura… Quan obres una llibreria s’ha d’intentar millorar-ho.


More from Guim Bonaventura i Bou

Pillow Talk: una entrevista amb Txell Bonet

La Txell és artista i periodista. Transmet una força captivadora, un positivisme...
Read More

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.