El nom fa la cosa, o la cosa fa el nom. Ens hem passat lustres buscant una forma d’identificar el teatre “modern” i “radical”, els artistes “heterodoxos” i “eclèctics”, les obres “interdisciplinàries”, “inclassificables” i “no-convencionals”. Doncs bé, sembla que l’ambigüitat ha begut oli. Un extens estudi redactat pel professor de l’Institut del Teatre Jordi Fondevila, en col·laboració amb diferents agents del sector, ens apunta cap a una nomenclatura concreta: escenes híbrides.

Facilitar-ne la comprensió i l’etiquetatge és fonamental, sobretot de cara als polítics i gestors que reparteixen les garrofes, perquè tenim uns creadors “híbrids” fonamentals arraconats en els marges d’un sistema pensat per a un teatre de barraca tancada, butaca de pelfa i explotació extensiva. El nou nom, però, confiem no sigui l’excusa per continuar resclosint cicles i premis, creant un teatre com de segona divisió hibridada fet per i per a rarets. Finalment, el gran públic, que esperem que no transformi la nova nomenclatura en nous prejudicis. Amb una mica de sort, els artistes continuaran el seu camí que és l’experimentació, treballar cada dia per canviar les coses i per deixar antiquat qualsevol intent de classificació.


Jordi Fondevila, per cert, és l’assessor artístic d’un cicle fonamental, el Noves Escenes, que cada maig omple la Pedrera d’aquesta hibridació que ens ocupa. Per exemple, el dia 2 els veterans Sociedad Doctor Alonso presenten una versió radiofònica (?) del seu desconcertant espectacle Andrei Rublev. Els també bregats Pablo Gisbert i Juan Navarro hi aportaran la segona part de l’obra-instal·lació El Bosque (16 de maig), ajudats per un grup d’adolescents ninis. Finalment, l’aposta pel talent emergent recau en les creadores Glòria Ribera i Gaia Bautista (dies 9 i 23, respectivament), dues promeses hibridades amb molt futur al davant, no sabem si sota aquestes o altres etiquetes que vindran.