Fem porno?

El festival Sâlmon comença fort. La molt comentada obra Kultur d’El Conde de Torrefiel es podrà veure el 30 i 31 de gener al Graner. Porno intel·lectual en directe, una reflexió trenada en diferents capes: la nostra dimensió íntima projectada enfront del mirall dels tics d’una societat narcisista i pantalla-dependent. Però si quan arribi aquest escrit als vostres ulls ja han passat les dates indicades, potser encara sereu a temps de veure l’obra d’altres creadors com Sergi Fäustino (Antic Teatre, del 13 al 16 de febrer) i Bárbara Sánchez (Mercat de les Flors, 7 de febrer), entre molts altres. Tot el programa aqui.



Què fem amb els teatres?

El debat es va obrir al desembre i encara dura. El Grup Balañà, llogaters del Club Capitol, van anunciar que la propietat no els renova el contracte. La Rambla podria perdre un dels dos teatres que encara li resten oberts. Tenim algun pla polític per evitar que la ciutadania perdi usos culturals, encara que siguin privats? Podem dotar-nos d’instruments que evitin que l’especulació salvatge i les franquícies neutres matin qualsevol indici de vida pròpia? Al possible tancament del Capitol cal que afegim la desaparició de La Vilella del Poble-sec, una sala de barri, independent i alternativa, tres paraules amenaçades en l’ecosistema barceloní.

Parlem de la mort?

La Sala Beckett continua amb l’estranya relació del seu 30è aniversari i el tema de la mort. El cicle Memento mori ens porta ara fins al 23 de febrer l’últim espectacle d’Àlex Rigola, Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers. Una proposta basada en les transcripcions de les converses de l’actriu Alba Pujol —també protagonista— amb el seu pare mentre ell travessava la seva última sessió de quimioteràpia. La vida i la mort i la seva vital interdependència.