Un dels cors que fa bategar Can Batlló, centre social i combatent de Sants, és Coòpolis. L’Ateneu Cooperatiu de Barcelona dóna suport i relliga les cooperatives de la ciutat. Ens parlen de les seves activitats Ana Muñoz, coordinadora de l’àrea de suport, Laie Vilella, encarregada de comunicació, i Liliana Reyes, membre fundadora de Mujeres pa’lante, cooperativa de suport a dones llatinoamericanes de l’entorn de l’atenció domèstica.

En què consisteix Mujeres pa’lante?
Liliana: Hace 11 años que la asociación hace acogida de mujeres latinoamericanas, formaciones ocupacionales y de derechos laborales. Hacía falta ayudar a la inserción en el mercado laboral, queríamos darnos nosotras mismas trabajo y la cooperativa se formó hace un año. Creíamos que el servicio de atención domiciliaria sería el servicio estrella, pero es un sector complicado con agencias intermediarias que no dan trabajo digno. El precio al que podemos ofrecer el servicio es más alto. Sale más el de catering. El de costura, sobretodo, ha permitido a las mujeres recuperarse a sí mismas.
Ana: Com que una de les nostres línies estratègiques és la immigració, el 2016 es decideix fer-los un acompanyament especial. Sabíem de la dificultat i el estratègic que suposa el cooperativisme en un espai de precarització i explotació laboral, com a eina d’empoderament del col·lectiu.

Quina és la tasca de Coòpolis?
Ana: Es fan tallers grupals per dissenyar les cooperatives perquè les propietàries coneguin com funcionarà: viabilitat econòmica, estatuts socials i sostenibilitat d’equip. També generem espais de consolidació i detectem necessitats comunes entre projectes, som també un instrument per enfortir-los. L’any passat vam assessorar 52 projectes i vam constituir 40 dels 60 de la ciutat. Van passar 2.600 participants. També intentem que l’economia social, solidària i cooperativa (ECSC) sigui un reflex de la societat: determinats col·lectius no vénen a nosaltres, hem d’anar a la població migrada autoorganitzada perquè, si no, acabarà sent una economia de blancs, autòctons i universitaris amb capital.
Laie: El gran sector són els serveis, com a la ciutat: professionals amb estudis que no troben sortida al mercat laboral. A banda, intentem fomentar la recuperació d’activitats d’oficis, logística, mobilitat i un camp més productiu.
Què ofereix l’estructura cooperativa als projectes i la societat?
Liliana: Va en conjunto con el empoderamiento de nuestras mujeres, la integración a la nueva sociedad. Para el circuito de nuestras mujeres (sin trabajo o muy precario), es una manera de darnos trabajo digno entre nosotras.
Laie: Un projecte de gestió col·lectiva, propietat de les mateixes treballadores, empodera. Les cooperatives que fomentem aquí tenen vessant social, arrelades al territori i treballant en xarxa amb altres cooperatives…
Ana: El cooperativisme sorgeix al s. xix per resoldre necessitats col·lectives. Hi ha tantes cooperatives com necessitats es poden col·lectivitzar: habitatge, consum, ensenyament… El cooperativisme trenca el conflicte entre mitjans de producció i treball: les treballadores són sòcies, els mitjans de producció són d’elles. No són perfectes, però el vestit jurídic s’adapta més a un funcionament assembleari, democràtic i que, per créixer, ha d’interconnectar-se.

Com participeu a Can Batlló?
Laie: Coòpolis comença el 2016, però és una idea que ve des de l’entrada a Can Batlló. Es volia donar resposta a la crisi a través de l’ECSC, recuperant els espais industrial que s’havien deixat morir. Al barri hi ha bastant moviment cooperatiu des dels 2000 i es va articular una xarxa de cooperatives que va pensar Coòpolis. Va coincidir que el nou ajuntament ha impulsat l’ECSC amb la línia de subvencions d’ateneus cooperatius de la Generalitat. La gestió i composició és col·lectiva: una formació de diferents cooperatives que també tenim aquest funcionament assembleari.
Ana: No ens imaginem ser fora. Algunes cooperatives que estem assessorant recuperen usos previs: fusteria, impremta… s’ofereix un ecosistema pensat en un moviment veïnal de recuperació de l’espai. Una raó de ser i un encàrrec polític. D’aquí dos anys tindrem un edifici de 4.000 m2 destinats a l’ECSC amb incubació de cooperatives, però també reservem tallers per a projectes industrials.

Com es pot promoure el cooperativisme?
Liliana: Las mujeres que tenemos no tienen recursos, nos costó explicarles en qué consistía y que tuvieran que invertir un poco. Lo que más motiva es que no tenemos un objetivo económico sino social. Poco a poco se van diciendo ellas lo que funciona. También tenían mala impresión de algunas cooperativas, tuvimos que luchar contra eso.
Ana: Gairebé tot el que necessitaríem cobrir diàriament té un projecte que hi dona resposta. Cal donar-hi valor social més enllà de les persones que ja n’estem convençudes.

Què demanaríeu a les administracions?
Liliana: ¡Más financiación! Al principio todo es gasto. También apoyo de difusión: ante la escasa valoración social del trabajo solidario tenemos que hacer campaña que haga que los consumidores se decanten por este servicio.
Ana: A nivell polític, necessitem fer un pas endavant pensant en l’ECSC no tant com a objecte de l’economia sinó com a subjecte polític i començar a planificar en determinats sectors. Necessitem que l’administració es cregui aquest model per sobre d’altres i promogui aquestes iniciatives: que en una licitació, el 70% sigui la part econòmica, fomenta un tipus d’economia. Necessitem que no sigui una economia alternativa, sinó cabdal.