Fa un parell d’edicions, Ángel Cordero, d’Acció Raval, deia en aquestes mateixes pàgines que els habitants d’aquest barri tan complex com fascinant —potser el més europeu i alhora també el més barceloní de la ciutat— eren “com aquells gals del poble d’Astèrix i Obèlix que resisteixen sense defallir els atacs de l’enemic”. I no li falta raó, perquè malgrat problemàtiques com ara els narcopisos, el turisme o la gentrificació, el Raval sempre ha destacat per ser un barri combatiu, organitzat, amb centenars de petites associacions que des de tots els àmbits lluiten per aconseguir un barri millor.

Ho sap bé l’Òscar Esteban, director de la Fundació Tot Raval, “un espai de trobada de tots els actors vius del Raval, l’objectiu del qual és donar suport als diferents col·lectius de tota mena que conviuen al barri perquè treballin conjuntament”. Esteban insisteix que Tot Raval és un ens “purament dinamitzador”, que no pretén influir en els projectes de les diferents entitats, sinó ajudar-les a generar sinèrgies “per tal de donar una resposta conjunta als diferents reptes que viu el barri”.



Quins són aquests reptes?

El Raval és un barri amb unes condicions molt particulars: té 50.000 habitants en un radi d’1 km2, una gran diversitat i un gran problema que és la desigualtat. No hem d’oblidar que és el centre de la ciutat i també del país, i que s’enfronta a amenaces tan difícils de gestionar com ara el turisme o la gentrificació, que estan provocant que la població es vegi obligada a marxar. Si això passa, i el Raval esdevé una mena de Venècia, sense població local, estarem renunciant a la nostra cultura, els nostres records i la nostra història com a comunitat.

La diversitat cultural és potser un dels senyals d’indetitat del Raval. Com creus que s’hauria de gestionar?

La diversitat no és el problema, sinó les desigualtats derivades del fet que hi hagi molta població nouvinguda i de les condicions de vida a les que poden accedir. Afortunadament, el barri encara manté una situació de diversitat socioeconòmica i cultural que, en realitat, és part de la nostra forma de ser: la integració forma part de com som i de com ens agrada ser. Si la gentrificació ens fa perdre aquesta diversitat, correm el risc de crear ghettos com ha passat a França.

Com treballeu des de Tot Raval per fer front a aquesta conjuntura?

De vegades donem suport de tota mena a alguns projectes liderats per entitats del barri i altres vegades els impulsem nosaltres. Un exemple és la iniciativa “Apadrina un equipament”, que es va fer en col·laboració amb les escoles del barri i els diferents equipaments culturals, des de la Filmoteca al Macba o el Museu Marítim. A Tot Raval, com deia, no decidim ni proposem res, sinó que en aquest cas van ser els equipaments i el professorat conjuntament els que van plantejar el projecte. L’Escola Collaso i Gil, per exemple, va decidir treballar geometria amb el Palau Güell, i això és una oportunitat perquè l’escola pugui innovar, fer connexions, aprofitar-se dels recursos del barri i fins i tot descobrir vocacions en els alumnes. Amb un total de 900 alumnes participant és un projecte del qual ens sentim molt orgullosos.

Una de les claus de Tot Raval és, de fet, que va més enllà de les entitats socials…

Tot Raval està formada per 50 patrons i agrupa un total de 300 entitats, totes vinculades al barri. És una xifra que permet fer moltes coses, i que ens dóna una idea de l’imponent teixit associatiu del Raval. A banda de les entitats, hi trobem també empreses, comerciants, administracions… i això ho veiem com una oportunitat per enfrontar-nos als reptes de forma transversal. Un bon exemple d’aquesta transversalitat és el projecte de les llums de Nadal de Km 0, que parteix d’una necessitat dels comerciants del barri. Amb el suport de Tot Raval, es va aconseguir que a través d’Impulsa, una cooperativa, es formés gent del barri en situació d’atur perquè els llums es poguessin fabricar al barri.

Has crescut a L’Hospitalet i ara vius al Raval. Quines semblances trobes entre els dos barris?

Són dos barris on conviuen tradicions diferents, a L’Hospitalet podien ser gallecs i murcians i al Raval són d’altres països i religions, però al final la idea de diversitat és semblant. Una de les coses que més m’agraden dels dos barris és que la diversitat es viu amb normalitat i no suposa un problema. De fet, molta gent que té prejudicis amb el Raval i el descobreix per primer cop s’acaba enamorant del seu paisatge únic: les botigues, les aromes, els colors… que acosten Barcelona a l’esperit de ciutats tan cosmopolites com ara Londres.