Dret a un habitatge digne, que és més que un lloc on viure: és l’espai on es construeix la identitat i els vincles afectius.

El Sindicat de Llogateres va néixer el maig de l’any 2017 per donar resposta a la situació d’indefensió a tots els nivells que pateixen les persones que viuen de lloguer, afectades pel que el seu portaveu, Jaime Palomera, defineix com “una bombolla especulativa que s’havia traslladat de les hipoteques als lloguers”.



Palomera, doctor en Antropologia Social, va entrar al Sindicat de Llogateres més com a víctima de les pujades incontrolades de preus que com a activista, i ha vist com aquest organisme ha passat d’un grapat d’afiliats a un total de 2.000 famílies que, plegades, lluiten pel seu dret “a un habitatge digne, que és més que un lloc on viure: és l’espai on es construeix la identitat i els vincles afectius”. Palomera es va veure afectat en primera persona per la crisi del lloguer quan la seva família va patir una pujada desorbitada del preu del seu habitatge. En aquell moment, “va sorgir un col.lectiu de persones que sentíem solitud i indefensió davant la situació i vam entendre que la solució als nostres problemes passava per unir-nos”.

Malgrat que el Sindicat no neix fins el 2017, el seu interès pel dret a l’habitatge ve de molt abans…

L’any 2007 vaig fer una tesi sobre el boom de la bombolla hipotecària. En aquella època jo vivia a Ciutat Meridiana i tenia molts veïns hipotecats, arribats a la ciutat feia relativament poc, en general procedents de Llatinoamèrica o Àfrica. Molts no podien assumir les pujades de tipus d’interès, però paradoxalment només havien pogut accedir a l’habitatge a través d’una hipoteca. Sobre aquestes contradiccions i aquesta conjuntura vaig fer la meva tesi doctoral.

Després de la bombolla de les hipoteques va arribar la dels lloguers. S’ho imaginava quan feia la tesi?

De fet, en part és una conseqüència de la crisi de les hipoteques. Entre els anys 2007 i 2014 cada cop la gent vol viure més de lloguer com a conseqüència de la crisi econòmica. Augmenta la demanda i és en aquest moment quan el Govern –llavors amb majoria absoluta del PP– pren algunes decisions que donen lloc a la situació actual.

Quines?

L’any 2012 el Govern atorga privilegis fiscals als fons voltor, que poden comprar habitatges sense pagar impost de societats. Això vol dir que s’estava posant una catifa vermella als grans fons voltor del món, que van arribar a l’Estat gaudint d’un règim fiscal privilegiat. S’estava començant a coure la propera bombolla, en aquest cas dels lloguers, precisament en els anys més intensos de la PAH, del 15-M, dels escarnis…

Com va afectar aquest panorama al mercat immobiliari i a la situació dels llogaters?

En poc temps, Blackstone acapara milers d’habitatges i esdevé el principal propietari del país. Això va de la mà d’un canvi de la Ley de arrendamientos urbanos (LAU), l’any 2013, que rebaixa a 3 anys la durada dels contractes de lloguer i facilita les expulsions, cosa que dóna poder als propietaris que volen apujar preus sense cap tipus de regulació. Això alimenta una pujada de preus exponencial que es manifesta entre 2015 i 2019, i no és més que el resultat previsible de la intervenció feta prèviament.

El Sindicat de Llogateres pressiona perquè s’aprovin lleis equiparables a les de països com ara Alemanya o Àustria. En què consisteixen?

Necessitem lleis que garanteixin el dret a l’habitatge, i això comença per blindar la durada dels contractes (a Alemanya, per exemple, no es pot expulsar una família si no es demostra que aquest habitatge tindrà una funció social, cosa que frena l’especulació). També s’han de regular els preus dels lloguers de la mateixa manera que es regulen els salaris a través dels convenis col·lectius, i hi ha d’haver un parc públic d’habitatge de qualitat. Una ciutat com Viena té un 33% d’habitatge en règim públic, un 33% regulat i només un 30% sense regulació. Aquest hauria de ser el model.

A banda d’aquesta lluita, el Sindicat també defensa els drets dels llogaters i llogateres afiliats.

Sí. Hem aconseguit grans victòries que demostren que els llogaters, amb voluntat i fermesa, poden guanyar batalles contra Goliat. Un exemple és un edifici sencer a Sant Joan Despí que va ser íntegrament adquirit per Goldman Sachs, que va establir pujades immediates de lloguer d’entre el 30 i el 40% a més de 400 veïns i veïnes. Els llogaters es van plantar, van continuar pagant el mateix lloguer i aquesta desobediència va forçar Goldman Sachs a negociar. Al carrer del Carme, al Raval, nombroses famílies afiliades també van obligar a negociar la immobiliària Optimum, que planejava pujades de lloguer.

Optimum és, de fet, un cas paradigmàtic del model imperant.

Sí, perquè es va crear durant el cicle especulatiu i és una empresa de l’IBEX. És una Societat Cotitzada Anònima d’Inversió en el Mercat Immobiliari (SOCIMI), una tipologia de societat anònima destinada a l’adquisició i rehabilitació d’habitatges per posar-los al mercat de lloguer, que gaudeix d’enormes privilegis fiscals i exempcions tributàries. Nosaltres reivindiquem que es reverteixi aquest règim injust, que permet que milions d’euros passin a mans privades.

Per coneixer més sobre les activitats del Sindicat podeu visitar la seva pàgina web: sindicatdellogateres.org