COM UNA FÁBULA

La poeta Lucia Pietrelli publica aquest 2019 la novel·la Lítica (Males Herbes). En un context indeterminat, l’autora fa emergir les emocions complexes de dues germanes a la recerca dels seus límits identitaris. Entre elles, un joc de miralls i reflexos que es troben i esclaten, amb una forma de violència silenciosa, instaurant a la casa de les dones, la casa al llindar del bosc, múltiples guerres íntimes. Amb metàfores fèrtils, el llenguatge poètic de Pietrelli carrega cada frase de sensualitat i exigeix, als lectors, el gaudi paraula per paraula.



COM UNA SÀTIRA

Paludes, d’André Gide (Edicions Destino / Alba, 2003), publicat originalment el 1895, és una petitíssima obra mestra. Gide se serveix aquí d’un protagonista i narrador anònim per desplegar una sàtira subtil però contundent sobre l’ésser humà. El personatge observa la monotonia que l’envolta, la inactivitat disfressada de discursos autocomplaents i accions insípides, i s’ho carrega sense miraments. La seva clarividència es transforma en un humor incisiu que obliga els seus amics, un grup pintoresc de lletraferits, a plantejar-se què en fan, de les seves vides, i amb quina esma creativa poden trencar la rutina. La seva aposta és escriure Paludes, l’obra dins l’obra. La porta d’entrada és un pròleg brillant d’Enrique Vila-Matas.

I POESIA

De rerum natura pertany a la col·lecció Diàlegs de Pagès Editors (2019). La fotògrafa Maria Espeus i la poeta Laia Noguera filen aquí el teixit rugós de la natura, d’uns vestigis marins —petxines, coralls, símbols prehistòrics de la bellesa orgànica— que semblen parlar-nos a través de les fotografies, i que bateguen de nou amb la pronunciació dels versos. Les paraules de Laia Noguera brollen sense fer soroll, sense moure’s, des d’una mena de perplexitat davant la certesa de l’objecte: «La humilitat de l’aparença / tal com és. / Abraçar-la. / Que la bellesa és en si, / inevitable.»