Massa massa, mare

I seguim amb les masses mare. Si en faig una sense llevat de forner afegit, però a l’hora de fer pa afegeixo llevat de forner a la massa per ajudar, que el mal sigui menor o no dependrĂ  del percentatge de massa mare que hi he posat, del temps de fermentaciĂł i de la quantitat i el moment en què he afegit el llevat de forner. Si et venc un pa artesĂ  d’espelta, xeixa o un altre blat antic, gran com un plat, inflat com un globus, lleuger com el suro, si et prometo que porta massa mare i «llevat sĂ­, però molt poc», ien obrir-lo, els alvèols sĂłn tan grans com el forat creat per les subprime, i en dos dies estĂ  sec, segurament porta poc blat antic, molt blat modern, algun additiu, mĂ©s llevat de forner del que dic i t’he pres el pèl. Això, entre d’altres bones prĂ ctiques del sector, Ă©s possible grĂ cies a la trista llei del pa vigent, que … Sigue leyendo Massa massa, mare