Sí, sí, és cert, tot just ens recuperem del Primavera Sound, que el Cruïlla i el Sónar ja són a tocar. Però quant a sons, val dir que Barcelona no para quieta. És tan així que hi ha qui podria deixar de banda els sudokus i matar el temps intentant desxifrar, d’aquests sons, quins són rellevants (oh, oh, alerta roja, subjectivitat a la vista!) i quins no. Sigui com sigui, des d’aquesta secció som del parer que tots els sons ho són. Després podríem entrar en el detall de si ens agraden o no, però per a bé o per a mal, el soroll dels clàxons a la Gran Via, els crits i rialles del teu fill al parc de l’Oreneta, el txumba-txumba que ressona des d’alguna botiga Amancio Ortega (o succedani) del Portal de l’Àngel, les manifestacions a plaça Universitat… tot ells modelen i defineixen la nostra ciutat.

What do we want? Climate Justice! When do we want it? Now!



A vegades hi ha sons que ens desperten; que ens remouen la consciència. És el cas inequívoc dels nois i noies de Fridays for Future, que ja fa mesos que fan soroll a la nostra ciutat i han aconseguit fer-nos sortir de la nostra zona de confort, per adonar-nos d’una realitat cada cop més amenaçadora (i incòmoda): estem acabant amb el nostre planeta.

Avui és divendres i només per això ja és un dia important. Seguint els passos de la seva líder i fundadora —l’estudiant sueca de 16 anys, Greta Thunberg— els joves afins a Fridays for Future d’arreu del món han triat aquest dia de la setmana per fer vaga i protestar davant l’escassa acció política vers el canvi climàtic. A Barcelona aquest moviment estudiantil també ha aconseguit convèncer a desenes de joves a fer vaga a l’escola o a la universitat per plantar-se a la plaça Sant Jaume i exigir justícia climàtica amb pancartes enginyoses, crits de protesta, ponències d’experts i música. Les cançons sempre han acompanyat els moviments socials més rellevants. Sembla ser quelcom intrínsec a la naturalesa humana: fer-se escoltar, expressar-se amb el cant i la música davant la injustícia. Per això no m’estranya gens veure com treuen la guitarra d’una funda, l’endollen a un petit amplificador i amb el micròfon a la mà comencen a cantar:

People Gonna Rise Like the Water, Gonna Shut this System Down

In the voice of my Great Granddaughter, Saying Climate Justice Now

La resta dels que estem allà ens hi afegim tímidament al cant d’aquesta senzilla però poderosa lletra, fins que es converteix en una mena de mantra. Repetim l’estrofa una vegada i una altra, s’afegeix un saxo que acompanya els acords de la guitarra i se sumen a cantar vianants de totes les edats que s’han aturat a veure què s’hi cou a la plaça. Més tard, fent recerca, descobreixo que aquesta cançó la canten a les manifestacions de Fridays for Future d’arreu del món. Se m’omple el cor d’esperança i tendresa quan penso en totes les persones que devíem estar cantant la mateixa cançó, el mateix dia, però a milers de quilòmetres de distància. A vegades “fer soroll” no ha de ser res dolent. A vegades només es tracta de despertar un so més de la nostra ciutat i donar-li l’altaveu perquè pugui arribar a remoure totes les consciències.