El passat mes de setembre va concloure el període de suspensió de desnonaments per impagament que el govern espanyol va decretar per pal·liar els efectes de la pandèmia. Des de llavors, centenars de famílies barcelonines es troben en risc de perdre casa seva. Només durant la setmana del 14 al 18 de setembre hi va haver un total de 149 avisos de desnonament.

Davant d’aquesta problemàtica, cada cop són més les persones que opten per l’ocupació. Segons l’Informe sobre l’Ockupació de Vivendes Buides a Catalunya, el perfil més habitual d’ocupants són dones, de les quals un 77% ho fan en companyia de la seva família o parella, principalment per motius de necessitat.

D’altra banda, l’informe posa de manifest que un 82% dels habitatges ocupats a Catalunya són propietat de grans tenidors, concretament un 70% dels bancs.



Parlem amb Toni Castejón, portaveu de FEPOL, sindicat majoritari dels Mossos d’Esquadra, que ens explica la seva perspectiva d’aquest fenomen i reprova les deficiències d’un sistema que desatén moltes famílies amb risc d’exclusió.

Quina diferència hi ha entre violar una vivenda i ocupar?

En una violació de vivenda, estan entrant a la teva residència habitual. En canvi, les usurpacions, millor conegudes com a ocupacions, tenen lloc en domicilis que no són propietat de particulars, com per exemple pisos de bancs, així com segones residències o habitatges de particulars sense ningú que hi visqui.

I legalment, com afecta això de cara al seu desallotjament?

Una ocupació de vivenda és un delicte flagrant i la policia pot actuar en qualsevol moment sempre que els afectats puguin acreditar-ho degudament. La situació es complica quan ens trobem davant d’una ocupació. En aquest cas, és un jutge qui ha de decidir perquè preval el dret a la intimitat que contemplen les lleis vigents.

Un cop el jutge us dona el vistiplau per efectuar una desocupació, quina és la vostra tasca?

A través d’una petició judicial, tant els Mossos com qualsevol altre cos de policia procedeixen a la desocupació de la gent que hi ha dins del domicili i es retorna la vivenda al seu propietari. Aquest procediment ha de garantir la seguretat de tothom, especialment la del secretari judicial, que és la figura pública que acostuma a venir a aquest tipus d’operacions.

Quin escenari fa que contempleu aturar una desocupació?

Quan hi ha una desocupació rarament ens tirem enrere, excepte en alguns casos en què hi ha menors involucrats o quan detectem que poden haver-hi complicacions perquè hi ha gent que pot resultar ferida. Quan això passa el que fem és endarrerir la desocupació i triar un altre moment en què les condicions siguin més favorables.

Justament l’informe d’Obra Social Barcelona exposa que rere la majoria d’usurpacions hi ha famílies monomarentals sense recursos amb fills a càrrec en propietats de grans tenidors.

Hi ha una mica de tot. Ens trobem amb famílies que realment ho fan per necessitat i que demostren que hi ha un error claríssim en el sistema, perquè en aquests casos haurien d’actuar els serveis socials de cada ajuntament. Però també ens hem trobat amb delinqüents que ocupen pisos o fins i tot blocs sencers, tot i que la majoria són usurpadors que ho fan en propietats de bancs on saben que ningú hi viu.

Durant els darrers mesos hem viscut tota una campanya mediàtica en contra de l’ocupació.

La participació dels mitjans de comunicació també ha contribuït, i això efectivament ha accelerat les desocupacions, tot sigui dit. Quan la premsa s’hi involucra els casos es fan més cridaners i ve molta més gent a protestar i al final es converteix en una qüestió d’ordre públic. Això fa que judicialment s’accelerin més aquests temes.

Però molts cops aquests procediments judicials s’endarrereixen tant que els propietaris dels domicilis contracten els serveis de Desokupa, tant si es tracta de particulars com d’entitats jurídiques.

Desokupa és una empresa especialitzada en el desallotjament d’habitatges usurpats on no hi viu ningú, però que tenen un propietari que vol recuperar-la. Com aquest tipus de procediments acostumen a durar entre un i dos anys, els tenidors no volen esperar més perquè volen llogar la vivenda i acudeixen a Desokupa, que bàsicament es dedica a fer la vida impossible a la gent que està ocupant.

Us faciliten la feina?

Sempre col·laboren i escolten els policies, tot i que la seva existència és deguda a que hi ha un buit legal, per això la gent els contracta.

Cada cop és més evident que aquest tipus d’operacions aniran acompanyades de convocatòries multitudinàries com a resposta popular, tant si estan a favor com en contra de la desocupació. 

Sobretot aquest estiu hem vist molta resposta per part de la gent del barri. Ens hem trobat amb casos d’ocupants que tenen molt mala relació amb els veïns i aquests han reaccionat en bloc, amb cassolades a les portes dels habitatges. Durant aquest estiu, molts cops hem hagut de protegir els ocupes dels mateixos veïns, amb especial menció al cas de Pallejà. Aquesta situació tampoc ens agrada, perquè algun dia se’n pot anar de les mans i pot acabar malament.