Descripción del proyecto

Relato: Agnès Bes • Ilustración: Mar Guixé

T’escric quan arribi <3

10:05h Tia, tia, perdona, que abans he vist que m’has escrit i et volia contestar bé. La veritat és que fa un parell de dies que no en sé res. Una mica estrany. I, de fet, li he estat donant bastantes voltes però tampoc vull obsessionar-me. És que amb el merder que tinc al cap i al cony no hi ha qui s’aclareixi. El punt és que em desconcerta, tia, em desconcerta. O em desconcerto jo, clar. Estic intentant aplicar tot el que hem estat parlant sobre com relacionar-nos, i tot el que posava a aquell article tan brutal que et vaig enviar, te’n recordes? I costa molt eh, però ho hem d’intentar, no? Joder, tant de bo poguéssim arribar a aquella lucidesa i que fos natural. Que clar, és això el més difícil, perquè portem mamant tota la vida una manera d’entendre com han de ser les coses, i ara canvia-la, saps? Torna a sortir per tot arreu com la plaga de merda aquella que vam tenir al pis del Gòtic. En fi, que pillo la moto, mua. (00:45)

15:35h Hola? Què ha volgut dir posant aquell story? L’has vist tu? No se, li havia de contestar? Pf, això de desconstruir-se és cansadíssim. (00:08)

15:40h Clar, clar, és que sembla que sempre soc jo la que ensenya la poteta, i acabaré semblant un llimac. I llimac no. Llimac mai. Power , va, power! Perquè és això no el power? O què és? A veure, l’empoderament és no contestar o que no t’importi que no et contestin? No sé tia, m’agradaria bastant parar de donar-li voltes, perquè potser no s’ho mereix i tinc mil coses més importants a fer. Saps què? Vaig al terrat a fer-me un piti, a veure si m’ordeno. Després t’escolto (sospira). (00:26)

16:15h He estat pensant. Pf. Merda, tinc ganes de plorar. (00:04)

16:16h No, no m’ha dit res encara. És que li suo la polla tia, li suo la polla. Més val que ho comenci a assumir. Potser a mi també me la sua una mica en realitat. (00:08)

16:17h Ja, és que també tens raó. Potser li ha agafat la cagalera. Quina mandra. No se què és pitjor, el cague o que li sigui igual. Però joder, es que jo també estic una mica cagada, eh? L’altre dia quan m’agafava la mà pel carrer, quasi em pilla un xoc anafilàctic. I mira que estàvem de postal eh, moníssims, però no ho vaig saber gestionar massa bé em sembla. Suava i tot, em sembla. Tenia una sensació súper estranya. Entre “oh-que –guai” i “ai-quina-grima”. Però l’ “ai” era bèstia. Una mica com quan ahir parlàvem que potser el que ens dona el xute no és tant la persona en si, si no que estem enamorades de la idea de l’amor romàntic aquest que ens estem intentant carregar. I clar, això és incompatible amb estar espantada perquè teòricament ho tens tot claríssim i no tens por de res. Doncs jo en tinc, cony, jo tinc por fins i tot de tenir por perquè no queda bé i no fa de “desconstruideta”. La por de tenir por. Hòstia, aquesta ens l’hauríem d’apuntar (riu). Per la col·lecció aquella de samarretes que hem de fer. I lo del llimac que dèiem abans també. (Pausa). Que estic pensant -perdona que he baixat al súper un moment i m’han canviat la llet d’avena de lloc- deia que la por és una de les coses que més barreres ens posa. De fet, vaig llegir fa un temps que després de la pell, la por és l’element de protecció més eficaç que tenim els animals per sobreviure. Bueno, i els condons també, que si no segur que haguéssim pillat de tot, ja (riu). Total, que nosaltres també ens posem barreres, i ens protegim. Més del que ens pensem i tot. M’entens, no? Vaya xapa d’audio que t’acabo de fotre! (01:20)

16.23h No, no puc reina, he de tancar-me a treballar a veure si aconsegueixo concentrar-me i no distreure’m amb l’instagram tota la puta estona. El que deia, que és tot bastant contradictori. I si, això serà pitjor que la curse navette, però jo també et vull veure molt. Em poso a fer feina, parlem després. (00:15)

20.15h Pum! M’acaba d’escriure que què faig després. I jo com una imbècil que estava mig trista, de cop, em poso contenta. Per un missatge. Les molles, tia, ens conformem amb les molles. Però es que jo vull tota la baguette, hòstia. M’ha posat: “Si havent sopat no es fa massa tard podríem veure’ns, no? Jo segurament sortiré una estona” I jo, fent-me la dura: “Deixa’m mirar com acabo la tarda i et dic alguna cosa”. Què imbècil. Sopar? M’asseuré a la teva cara i veuràs com sopes. (00:25)

20.16h (Riu molt) Total! Llepamolles total! (rient). Però tia, em fa una mica de ràbia que em canviï l’humor. L’humor i els plans. Perquè pensava quedar-me a casa mirant un capítol i em semblava un planazo. Que hi ha moltes coses durant el dia que me’l canvien, però tant? No se… Ai, quina feinada. (00:24)

20.40h Si, si, és que és matemàtic. Espera que t’envio una captura perquè ho llegeixis. Ho veus? Deixo de fer-li una mica de cas i bum! Si és que funciona, per molta ràbia que ens faci. Perquè aquesta merda trobadoresca de baratillo? No, no sé que faré encara. (00:13)

4.05h A veure si et pillo desperta i ho escoltes. Vale, al final hi he quedat directament a l’Apolo. O sigui en un moment donat ens hem menjat la boca a les escales i guai, però s’ha posat una mica estrany i estic una mica rallada. Igual és la pastilla, no sé. A veure, jo també he anat una mica de diva, vale, però es que no sabia massa bé com comportar-me, saps? I a sobre m’he trobat a un del Tinder i hem estat parlant una estona, i jo que se, potser li ha sabut greu. I al banquillo també se l’ha de cuidar, no? Total, que ara fa una estona que no el veig i no se si: buscar-lo, que crec que no, o ofegar-me a xupitos com si no hi hagués un demà i follar-me al primer que passi. És que clar, potser ha pirat tia. Es que ho veus, li suo la polla. Ja t’ho he dit abans. (00:35)

4.33h Mira, jo que sé, crec que me’n vaig a casa que estic aquí fent el panoli. No sé res ja. El que si que sé és que estic amb tot el rebuig explotant-ne a la puta cara i arribaré al llit i menjaré més sostre que amb dos grams de coca a sobre. En fi, bona nit, t’estimo. T’escric quan arribi <3. (00:13)