Descripción del proyecto

Relato: Pau Roigé • Ilustración: Anna Baquero

Taula de fusta. 120x60cm. Bon estat

(8/7/2019)
P. 8:24. Així que t’agrada Lou Reed?
J. 9:15. Perdona?
P. 9:18. Lou Reed. Surt a la foto, al darrere. Un pòster.
J. 10:05. Vols la taula o no?
P. 10:09. Ai, sí, tranqui. Però volia conèixer qui ven la taula, primer ;)
J. 12:22. Mira, si vols follar no ets a l’app que toca. O al menys no has trobat la persona adequada.
P. 12:28. Eh, que jo només vull una taula, què dius de follar?
J. 12:40. No seria la primera persona que per voler un polvo em compra un moble.
P. 12:46. Ah, no. Jo vull la taula i prou.
J. 12:51. D’acord. Per quina zona vius?
P. 12:51. Per què? No dius que no vols follar?
J. 12:54. Per la taula, hòstia. Si la vols, hem de quedar. Com et penses que funciona això?
P. 13:07. No ho he fet mai. De fet m’obliguen a estar aquí.
J. 13:20. Què vols dir que t’obliguen? A comprar una taula?
P. 9:32. Més o menys
P. 13:20. És igual. El preu em sembla massa car, per això. Me la vendries per 25€?
J. 13:22. Com ho has fet això?
P. 13:24. El què?
J. 13:24. Com has escrit un missatge a les 9:32, ara fa 4 minuts?
P. 13:28. Jo? Impossible.
J. 13:29. Que sí, mira-ho. Aquí, una mica més amunt.
P. 13:33. Deu ser un error del xat. No m’havia passat mai.
J. 13:38. Deu ser. Bé, que no, que 25€ és molt menys de la meitat del que ho venc. No em surt a compte.
P. 13:45. Sí que et surt a compte. I si no baixes el preu no la vendràs…
J. 13:48. I tu què saps? Te la deixo per 73€.
P. 5:23. Encara em sembla massa car. 30.
J. 13:52. VEUS? HO HAS TORNAT A FER.
P. 13:55. Merda.
J. 13:55. Merda què?
P. 13:59. Que m’has descobert.
J. 14:00. El què he descobert?
P. 14:03. Que sóc el teu jo del futur. Que la Marta m’ha obligat a comprar-te la taula, perquè per culpa de que jo no la vaig vendre, el Poing s’ha mort. I ara resulta que és culpa meva i, com sempre, ho he d’arreglar tot. Però no dec haver calibrat bé a puta màquina i s’ha desconfigurat l’hora dues vegades, pel que veig. Doncs això, que et compro la taula. 30€.
J. 14:05. QUE NO T’HO VENC PER 30! 65€.
P. 14:07. I per això no vaig vendre la taula. Has de baixar el preu, sinó te la quedaràs per sempre i et complicaràs la vida.
P. 14:07. 35€.
J. 14:53. Qui és el Poing?
P. 14:55. El meu gos. El nostre gos, vaja. Era. Era el nostre gos. Quin lio.
J. 14:57. Si m’estàs dient la veritat… saps que hagués estat més fàcil dir-me que tenies el mòbil espatllat, oi?
P. 3:42. … massa tard.
J. 15:01. I si te la venc, el Poing se salva i la Marta no s’enfada amb tu?
P. 15:06. Exacte.
J. 15:08. O sigui que aquesta taula és molt important per tu.
P. 15:09. Sí.
J. 15:09. Ja veig.
P. 15:19. Què passa?
J. 15:22. 130€
P. 15:23. QUÈ? Seràs imbècil.
J. 15:26. Què t’esperaves? Et recordo que som la mateixa persona?
P. 15:52. Li he explicat a la Marta què m’estàs fent i m’ha dit que sempre he estat igual. Que no sé per què es va casar amb mi. Encara està més enfadada ara.
J. 15:57. De veritat no et pots gastar 130€ en una taula per salvar el teu gos i la teva relació?
P. 16:08. És que és un robo. Tu has vist com està? Això en val 40 com a molt.
J. 16:15. Com la vas conèixer?
P. 16:17. La taula?
J. 16:20. La Marta.
P. 16:21. 40€. Per la taula. Si vols saber com coneixeràs la Marta.
J. 16:25. 80. Si vols tornar a abraçar el Ping.
P. 7:31. Poing.
J. 16:26. Un nom horrible.
P. 16:32. Ho sé. El va posar la Marta. No em va deixar triar.
J. 16:32. Em compres la taula o no?
P. 16:32. Jo li volia posar Carles.
P. 16:33. 50€. I parem ja de discutir el preu.
J. 16:35. Carles? A un gos? Normal que no et deixés la Marta.
J. 16:35. Vale, va. 50€. Explica’m com coneixeré la Marta.
P. 16:39. Sí?? Gràcies!
P. 16:39. Venent una cadira.
J. 16:42. Què?
P. 16:44. La Marta. Em va comprar la cadira on deus estar asseguda ara mateix. Vam quedar, la va provar, se la va quedar. Sense regatejar gaire. I al cap d’un temps va venir a queixar-se de que li havia venut amb una roda defectuosa, me la va tirar a la cara. Després d’anar a l’hospital la vaig trucar per fer un cafè. 4 intents després… va accedir a quedar. I aquí estem. 23 anys després.
J. 17:04. Que cutre.
P. 17:11. Doncs a mi em sembla maco.
J. 17:12. Bé. Gràcies per dir-m’ho! Adéu ;)
P. 17:18. Eh, com quedem?
P. 22:31. Hola?
(9/7/2019)
P. 8:04. HOLA?
J. 12:32. Si em tornes a trucar em tatuaré “Poing” a la cara i et destrossaré la vida.
P. 12:34. Ja, ja… no passis de mi, hòstia. Vam acordar un preu.
J. 12:35. Que no et vendré la taula.
P. 12:35. Va, SIUSPLAU.
(10/7/2019)
P. 9:34. Siusplau…
J. 10.24. Jajaj. 130€.
J. 10.25. 120 si em dius si m’engreixaré quan em faci gran.
(24/11/2019)
J. 18:53. Ei, hola. Estàs per aquí?
J. 18:53. Vaig comportar-me fatal. Ho sento, de veritat.
J. 18.56. He conegut la Marta. Vaig vendre la cadira. Sense regatejar. I ja va venir a dir-me que l’havia estafat. I em va llançar la roda a la cara, i ara tinc una cicatriu a la galta. Però insistint, insistint, ja hem fet un cafè i res, que estem sortint. Ja saps com va anar. Deixa’m vendre’t la taula. No vull que per culpa meva… Que és fantàstica la Marta.
(25/11/2019)
J. 8:16. Hola? Va, que te la regalo. Quedem?
J. 16:02. Ei, va. Siusplau.
P. 18:32. No vull la taula per res.
J. 18.33. GRATIS! T’ho porto jo. Va.
P. 19:07. Que no. Que ja no em serveix.
J. 19:09. Per?
P. 3:24. Em va deixar fa unes setmanes.
J. 19:15. Merda.
(9/2/2020)
J. 10:19. Escolta, he pensat… si llenço la taula al contenidor, funcionarà igualment, no?
P. 10:24. Hòstia, doncs sí.