Nova temporada al Lliure i la darrera superproducció musical

Incerteses. Va començar com una anècdota i ara és un afer seriós. La inundació del Club Capitol a principis de juliol ha causat danys greus segons la propietat, el Grup Balañà, tot i que la intenció és tornar a obrir aviat. Així doncs, cal posar-hi el focus. La desaparició d’aquest teatre de la Rambla –un local molt llaminer per a franquícies– seria una catàstrofe, com ho va ser el tancament de la Muntaner ara fa un any. A Barcelona existeix un dèficit de sales mitjanes privades per al teatre comercial, una baula importantíssima de la cadena. Atenció.


Certeses. Com cada setembre, els primers que aixecaran el teló seran els musicals. La tienda de los horrores aspira a repetir al Coliseum l’èxit de La jaula de las locas. No hi ha, però, l’efervescència d’altres temporades, i la major part dels èxits del gènere, com La llamada o El jovencito Frankenstein arriben de Madrid. Els productors han deixat caure la tovallola per fer de Barcelona una ciutat de musicals? El pla B, Antonio Díaz, el Mago Pop, que després d’haver comprat el Teatre Victòria enceta etapa amb el seu espectacle d’il·lusionisme de gran format. Esperem que li surti el truc.

Esperances. El nou Teatre Lliure de Juan Carlos Martel comença la primera temporada amb moltes ganes de passar pàgina, una vocació de teatre públic inèdita i dues cartes de presentació que defineixen molt bé cap a on van les coses. Per una banda, a la seu de Gràcia comencen amb Càsting Giulietta, un espectacle d’arrel comunitària protagonitzat per dones de més de 80 anys. I a Montjuïc una joia, Falaise, obra de gran format de la companyia de circ Baró d’Evel, un somni esglaiador habitat per personatges amb un precari equilibri físic i emocional que ens mantenen en un estat d’agitació i sorpresa durant dues hores. Un inici brillant.