Un passeig per la Bella Trini

Tancat entre els murs de la Ronda de Dalt, la Meridiana i l’autovia C-58, la Trinitat Vella ha sigut històricament un espai marginat i desconegut per la resta de la ciutat. A la vegada ha teixit una xarxa d’associacionisme i solidaritat veïnal com a pocs llocs de Barcelona. Youssef Sultan, veí de 33 anys, hi treballa des dels 15 ajudant companys amb els estudis i la integració social a través d’activitats de lleure i esportives. Passant per llocs tan emblemàtics com el Túnel de la Trinitat, la renovada plaça, l’antiga presó, el turó de la Trinitat, o l’Espai Jove Barcino (on la Inma i la Jone diuen que “passa de tot”), fem un tomb per la Bella Trini.

Com va començar tot?

És allò que estàs a gust al carrer i un dia em van dir de fer un reforç escolar: devia estar fent 4t d’ESO i feia reforç a 1r o 2n, companys de l’institut. Després vaig fer estudis relacionats i vam iniciar el projecte Èxit del Consorci [d’Educació de Barcelona], basat en la figura de “l’amic gran”, un monitor entre la família i els professors que té molt pes perquè és de l’entorn.

És un barri amb moltes associacions i moviment veïnal?

Moltíssim, darrerament encara més. Hi havia molts immigrants d’Andalusia que van crear un teixit associatiu molt vinculat a l’origen: flamenc, cosidores… Ara hi ha una fusió amb immigrants d’altres cultures. El gran primer moviment reivindicatiu va guanyar el metro, la plaça… i ara n’hi ha un altre dels fills dels primers marroquins o d’altres llocs que es mou i treballa conjuntament amb els fills dels altres. Continua arribant gent, i això és riquesa pel barri.

Sembla en constant transformació, no tant d’infraestructures com social!

Totalment. De les trenta persones que ens creuarem en els propers metres tenim l’Espanya, els xinesos, els àrabs… Es veu molt amb els negocis.

Tu estàs al mig: pare siri i mare andalusa.

El meu pare va exiliar-se des del primer president Hafez al-Àssad després de viatjar pel món. Ha sigut una de les realitats, tenir aquesta connexió. Tinc les dues bandes: “Parles àrab però ets molt blanquet…”. Quan anava a l’institut no hi havia ningú més que es digués Youssef.

“Si els projectes han de ser de barri, cal ser cooperativa. En una societat multicultural una entitat està limitada si no és permeable”

A través de la cooperativa Reflexes continueu treballant en projectes d’educació?

A Èxit hi vaig estar deu anys, va créixer molt fins a ser una de les eines més eficaces contra el fracàs escolar. Amb companys d’allà, que teníem la mateixa posició en diferents entorns, fa cinc anys vam iniciar el nostre propi projecte: una cooperativa d’iniciativa social per professionalitzar els serveis educatius extra-escolars mantenint l’ideal vital de persones vinculades a l’entorn. Perquè ho veiem, ho creiem i és bàsic. No ens agrada el concepte reforç, ara parlem de processos educatius ludificats. Treballem a Barcelona i entorns, portem uns 500 alumnes en contextos educatius diversos. També tenim projectes d’acompanyament a cicles educatius més grans: mentoria, recursos pel professorat… i treballem amb la Fundació Jaume Bofill i Coòpolis en l’eix educatiu de cooperació. Altres projectes: Play in English, amb un treball holístic al carrer, escacs com a idioma universal per apropar cultures… Si els projectes han de ser de barri, cal ser cooperativa. En una societat multicultural una entitat està limitada: si no ets permeable a altres entitats, persones, aspectes, el projecte no creixerà.

Aquest edifici sembla una caserna…

És la presó de Trinitat Vella, ja no està funcionant, només com a centre obert. Té espais que estan en remodelació i s’han fet pistes esportives. Ha tingut un retorn al barri, hi ha projectes per repensar-lo. Aquelles cases de colors que es veuen allà és Singuerlín. I això és la Fundació Trinijove, una de les associacions més grans que funcionen ara mateix amb Save the Children. I aquesta [els carrers entre la Meridiana i l’autovia] és la zona… calenta, més barata però genuïna.

Als llocs que queden entre infraestructures que no tenen retorn directe sempre s’hi desenvolupen problemàtiques.

Surt molt el discurs de la droga, però és un espai que ha estat abandonat molt temps, amb coses que han sortit molt bé (teixit associatiu) i d’altres que no. Hi ha gent amb molt pocs recursos que s’ha de buscar la vida de moltes maneres. És una manera de fer guetos, estàs aquí tancat. Amb les noves generacions treballem en aquests entorns: fem passar la cursa de la Trinitat per aquí, s’ha fet teatre als balcons de les cases…

També tens una vessant esportiva. Quins valors es treballen en aquest entorn?

A les activitats després de l’escola també he sumat les esportives de la Fundació per a l’Esport i l’Escola de Barcelona. És obvi que té els valors d’aproximació a les persones, coneixement, respecte, cooperació, saber perdre i guanyar. I també que tot això passa, però la vida continua: ens trobem aquí i vivim situacions de conflicte i competició. La tasca és canalitzar això. És una feina molt complexa tant en l’entorn esportiu com educatiu.

Què creus que pot aprendre Barcelona de la Bella Trini?

La capacitat de fer xarxa, unir-se, donar i rebre, ser permeable. La varietat i treballar conjuntament quan és per al barri.

More from Guim Bonaventura i Bou

Naps i cols: Entrevista a la Rural de Collserola

La Rural de Collserola és un projecte agroecològic dins el Parc Natural...
Read More

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.