Amb el Covid-19 hem vist l’egoisme i l’intent de preservació pròpia en el seu estat més pur. Quan les primeres veus d’alarma van sonar al país, la població va caure com un tsunami sobre els mercats, deixant-los buits per als últims que hi arribessin. Gairebé semblava la coneguda survival of the fittest (or the fastest, in this case). Tanmateix, també hem pogut veure actes altruistes que demostren un dels millors trets de la humanitat: la solidaritat. Només a Barcelona es troben desenes de xarxes de suport mutu que ara centren la seva lluita contra el coronavirus.

Ho hem vist a Sants, a Sant Antoni, al Raval, a Gràcia i a gairebé qualsevol altre barri de Barcelona. Algunes d’aquestes xarxes de suport contra el coronavirus han sorgit d’organitzacions prèvies que plantaven cara a problemes més quotidians, com desnonaments, discriminació o acomiadaments. D’altres, han sorgit del no-res només per combatre a l’epidèmia actual. Aquest és el cas de la Xarxa de suport mutu Poble-sec.



Per aquesta entitat, tot va començar el primer cap de setmana de confinament. Un grup d’activistes de diferents projectes del Poble-sec va decidir mirar més enllà d’ells mateixos i va pensar en aquells més desafavorits per la situació actual. Pensant en com ajudar i evitar el contagi als col·lectius més vulnerables al virus, van omplir els carrers de papers on s’oferien a realitzar les tasques outdoors: des de fer la compra fins a treure a passejar el gos.

La Xarxa de suport mutu Poble-sec és un grup d’activistes que van omplir els carrers de papers on s’oferien a realitzar les tasques outdoors: des de fer la compra fins a treure a passejar el gos.

Una de les primeres mesures que van prendre, promoguda pels sanitaris que integren la xarxa, va ser la de proporcionar als voluntaris un seguit d’instruccions per evitar qualsevol contacte, a fi de garantir la seguretat dels que sol·liciten un cop de mà. Alhora, l’entitat, tot i neòfita, va fer gala d’unes habilitats organitzatives lloables. Per explotar l’eficàcia geogràfica del barri, l’ha dividit en cinc zones i ha distribuït els voluntaris perquè ajudin el més a prop de casa que sigui possible.

Si bé fins ara la demanda no ha estat excessiva, el nombre de voluntaris és aclaparador: el grup de Telegram de l’entitat ja compta amb vora 500 afiliats. Enfront de les 50 comandes que han rebut, equivaldria a 10 voluntaris per cada encàrrec; unes xifres que deixen entreveure el millor d’unes persones que, fins i tot en els moments més foscos, deixen de banda la pròpia seguretat per dedicar-se als altres. La resta de barris no es queda enrere. A Sant Antoni, per exemple, ja havien atès a 150 famílies, algunes de fins a 9 persones, segons les seves dades del dos d’abril.

El grup de Telegram de l’entitat ja compta amb vora 500 afiliats, però la resta de barris no es queda enrere. A Sant Antoni, per exemple, ja havien atès a 150 famílies, algunes de fins a 9 persones, segons les seves dades del dos d’abril.

Com aquestes xarxes de cures, hi ha molts més projectes solidaris que han nascut aquestes darreres setmanes. Començant pels veïns que teixeixen mascaretes per suplir l’absència d’aquestes al mercat i acabant pel telèfon de l’esperança, una línia que busca fer més amè l’aïllament dels ancians que no es poden socialitzar al carrer.

Des de la xarxa de suport mutu del Poble-sec confien que aquest moviment solidari que ha sorgit arran del coronavirus no desaparegui amb la malaltia. Els organitzadors tenen l’esperança que el barri segueixi fent pinya i es mantingui unit un cop la situació es normalitzi. Seria una de les poques coses bones que ens deixaria aquesta pandèmia mundial: una societat més empàtica i generosa.